Torre quadrada d'uns disset metres d'altura amb parets d'1,60 metres de gruix. Aquesta torre juntament amb una sala annexa, constituïa, amb les cases de l'entorn, i l'església una vila closa. La torre és l'element més antic i ben conservat del conjunt. A l'interior d'aquesta es composava de tres pisos coberts amb volta de canó. Actualment s'hi observen nombroses espitlleres.
El llogaret és documentat ja el 1079-80. Consta que el 1182 formava part del terme del castell de Forès i patrimoni de Ramon de Cervera. El 1210 el rei Pere el Catòlic va donar el lloc a Guillem de Guardialada. Aquest darrer ho va deixar, el 1234, a Arnau de Comalats. El 30 de novembre de 1266 s'incorporà al domini dels hospitalers per donació de Marquesa, vídua de Guillem de Guardialada. El 1338 Guillem de Comalats va vendre el castell al montblanquí Guillem Gener, senyor de Puiggròs, el qual el vengué a Jaume Galliners el 1383. El 1384 el monestir de Santes Creus passava a dominar la vila per canvi amb Jaume Galiners, notari de Barcelona. Aquest actuà possiblement com a testaferro de Santes Creus ja que el mateix any el notari permutà aquesta possessió per uns bens santescruins en altres llocs dispersos. Al 1386 el monestir de Santes Creus tancà l'operació afegint-hi el mig imperi del lloc adquirit a Pere III per canvi amb el castell de Ferran, del Penedès. El monestir de Santes Creus tingué un castlà a la Sala fins al 1443 en que el darrer castlà, Joan Safortea, dit Fuster, de Valls, cedí els deus drets a la comunitat, que assumí així totes les jurisdiccions del terme i castell de la Sala, i les conservà fins els decrets desamortitzadors del segle XIX.
Molt bé.