Obra de pedra (carreus regulars). De planta quadrada, té volta de creueria dividida en nou frens que es recolzen en quatre pilars centrals, de secció ortogonal i també en els murs mitjançant mènsules. La porta d'accés i les finestres laterals de la façana, geminades, tenen un fort tremp romànic, utilitzant les arquivoltes. Al mur est s'hi obren tres finestrals idèntics, geminats, amb arquacions de mig punt. La decoració és rica en els capitells i mènsules (temes geomètrics i vegetals) i correspon al repertori romànic i cistercenc. És el millor exemple del gòtic pobletà del XIII, amb forta influència romànica i de císter.
Les donacions del quart decenni del s. XIII fan referència a l'obra del capítol i la seva construcció s'insereix plenament en el procés d'aixecament dels edificis de la galeria de llevant, construïts ràpidament per tal de poder bastir el gran dormitori en el pis superior, assenyalant un dels períodes més fecunds en materia arquitectònica pobletana. En aquesta, els monarques es reunien amb la comunitat.
El 1835 fou devastada, profanant i mutilant els sepulcres abacials, fent desaparèixer els quadres que cobrien els mur i tot el cadirat, segurament gòtic. El 1877 la restaurà Francesc Barba, el 1933 el Patronat i el 1945-46, R. Duran Reybals.
Es conserven onze làpides abacials situades cara al mur est. Destaquen les claus de volta, de gran qualitat, moltes de temàtica figurativa.
Bon estat de la façana, interior i estructures portants.