Refetor del monestir situat a l'ala nord del claustre major, entre la cuina i el calefactor. Obra de pedra (carreus regulars). D'una sola nau i planta rectangular, amb volta de canó lleugerament apuntada (resseguida per una imposta) i dividida en quatre trams per tres arcs torals que es recolzen en columnes adossades als murs, aquestes darreres arrencant sobre unes mènsules. Té espaioses obertures de mig punt en els quare murs, repartides irregularment. La decoració es redueix a lleugeres formes en els capitells de les columnes adossades.
Tipològicament cal incloure'l en les construccions del s.XII, segurament durant l'abadiat d'Hug (1161-1181), moment en que es construeixen els primers edificis monàstics de Poblet. Per la uniformitat de les marques de picapedrer deduïm que seria bastit ràpidament i al mateix temps que lŽesglésia. Una carta de visita de 1299 el cita per primer cop. Es començà a restaurar durant els anys 1880-1882 i de forma definitiva el 1946, en que fou refet tot el mobiliari. A l'any 1988 es renovà el paviment i es netejaren els murs.
Al mur est hi ha el púlpit del lector, accessible per una escala excavada al mur, amb dues arcades de mig punt sostingudes per una columna.
Al centre de la sala hi ha un broll dŽor octogonal, d`època medieval.
Bon estat de la façana, lŽinterior i les estructures portants.
- Dimier, M.A. : LŽArt Cistercien hors de France. Abadia de Piere-qui-Vire ( Yonne). Ed. Zodiaque. p. 132.
- Altisent, A. : Història de Poblet. Poblet. 1974, pp. 161 i 173-174.
- Bassegoda, J. : Història de la Restauració de Poblet. 1983. p. 331.
- Domènech i Montaner, LL. : Història i Arquitectura del Monestir de Poblet. BCN. 1925, pp. 179-180.
- Arxiu Fot. Poblet.
- Arxiu Mas- BCN.