El perímetre del clos emmurallat és d'uns 1500 metres i encercla tot el nucli antic de la població. El material constructiu emprat és pedra, argamassa i, en alguns punts, tàpia. El llenç de la paret té una alçada de 6 metres i, fins al camí de ronda, conserva un gruix de 100 a 120 cm. i 0,40 fins als merlets.
A distàncies irregulars s'aixequen 31 torres, dues de les quals són torres- portal. Totes són de planta quadrada, menys la coneguda popularment com dels Cinc Cantons, que és pentagonal. Tenen entre 16 i 20 metres d'alçada.
Per oferir una millor defensa, el perímetre era encerclat sempre que es podia per valls o fossats, excepte del sector del Baluard de Santa Anna.
El recinte comptava amb quatre portals principals: el portal de Bové, el del Castlà, el de Sant Jordi i el de Sant Antoni. S'hi feren dues noves obertures: el Portalet de la Serra i el Portal del Dissabte o de la Tresona. Posteriorment es va fer el Portal de Sant Marçal.
L'any 1366, el comte- rei Pere el Cerimoniós va fer fortificar diferents poblacions del Principat de Catalunya a causa de la guerra que mantenia amb Pere el Cruel de Castella. Una d'aquestes viles va ser Montblanc. La construcció de la muralla es va iniciar el 1366 i hi van treballar els veïns de la vila ducal i d'altres poblacions de la Vegueria.
Fra Guillem de Guimerà, gran prior de Catalunya de l'orde de l'Hospital i comanador de Barberà i l'Espluga, va ser el supervisor de les obres de fortificació. Es desconeix la data exacta de finalització de les muralles però segur que van durar varis anys, com a mínim fins a finals de segle o principis de la centúria següent. Fins a mitjan segle XV el recinte es mantingué en bon estat, però les guerres entre la Generalitat i Joan II, les explosions de bombes del 16 de juliol de 1651 i l'afectació de la Guerra de Successió va continuar degradant les muralles, sent inútils com a sistema defensiu, l'Ajuntament començà el 1744 la cessió de diverses torres en emfiteusi. Al segle XIX, s'aixecaren noves cases adossades a la muralla.
Malgrat, l'ingent estat de degradació en què es trobaven, es van reforçar una mica per tal de d'evitar l'entrada dels carlins de la vila, cosa que els carlins van fer la nit del 2 de febrer de 1873.
Des dels anys 50 del segle XX, sobretot després de la declaració de la vila com a Conjunt Monumental i Artístic l'any 1947, el recinte emmurallat ha estat objecte de diverses fases de resturació, restauració que es va veure accelerada amb el Decret d'expropiació dels immobles adossats a la Muralla (1971).
Després d'estar paralitzades les obres els anys '80, el 1992 i, sobretot, a partir de l'any 1995, la reconstrucció abastarà un 60 % del conjunt gràcies als fons Feder i de la Generalitat. L'any 2006 es preveia tenir enllestida la recuperació de tot el perímetre, cosa que no ha estat possible, però l'any 2011 la rehabilitació de les muralles està en un estat molt avançat.
Bo.
- PORTA I BALANYÀ, Josep M.: Montblanc, Valls, Edicions Cossetània, 2000, pàgina 99- 104.