La Portalada o porta principal de l'església, lleugerament apuntada amb complicats feixos de motllures sobre un bassament seguit en correspondència amb els brancals, i amb les arquivoltes que s'aguanten sobre un fris de petits éssers fantàstics.
l'altar major, d'estructura senzilla, està acompanyat d'una imatge de Sant Miquel del s. XVIII-XLX, policromada i una verge d'estil propi del romànic. Púlpit de pedra format per cinc tancaments a manera de barana cega que es divideix en dues llancetes i dos quadrats amb una estilització floral de quatre pètals. Aquest tancament d'inspiració gòtica se sustenta sobre una estructura pentagonal superposada a la paret, cada una de les parts de la qual en disminució, finalitzen en una mitja esfera.
Nau repartida en tres trams pràcticament quadrats i capçalera poligonal amb capelles a l'entorn; la façana del sud dóna a la plaça i té una porta amb arc de mig punt adovellat amb un porxo al damunt i una làpida amb data del 1294, amb una finestra gòtica simple i una de petita, romànica.
La vila tingué una església parròquial única pels dos nuclis de població existents a l'Edat Mitja. La primera referència documental data del 1152, quan Ramon de Cervera, senyor de l'Espluga Jussana, i la seva muller Ponceta atorgaren a Pere, capellà de Pinós, les capellanies i esglésies del Tallat, Passanant, Albarca i l'Espluga de Francolí, amb tots els seus termes. El 1166 hi ha notícia que un tal Martí ocupava el càrrec de capellà de l'Espluga. En el testament de Ramon de Cervera de 1172 es fa esment d'una deixa a l'església, consistent en una vinya que el testador tenia dins el terme de la vila. El 1194 apareix esmentada entre les possessions confirmades en la butlla que el papa Celestí III concedí a l'església de Tarragona. Hom suposa que l'església parroquial romànica fou enderrocada i que en el solar que ocupava es bastí a partir del 1294 el nou temple d'estil gòtic. A la darreria del s. XVl'església era de col.lació de l'arquebisbe de Tarragona. Durant la tercera guerra Carlina l'interior del temple restà molt malmès. Entre els anys 1920 i 1950 es dugueren a terme dues campanyes de restauració. Als anys 1980 la Generalitat finançà la restauració del campanar.
- Inclosa en el Catàleg municipal del POUM amb el codi BIAAH-Mo-1
- Inclosa en l'Inventari del patrimoni arquitectònic de la Generalitat.
- Inclosa en el Registro de bienes inmuebles del Govern espanyol amb el codi (R.I.) - 51 - 0000250 - 00000
- Imatge policromada de Sant Miquel (s. XVIII-XIX)
- Verge d'estil propi del romànic
Bo.
L'any 1923 fou declarada monument històrico-artístic. Reial Ordre de 2 de juliol de 1923 publicada el 4 de juliol de 1923.