Desaparegut.
Apareix documentat per primer cop el 1076 (és dubtosa una datació d'un document del 1058) pel qual els comtes Ramon Berenguer i Berenguer Ramon concedien a Adalbert, fill de Sendred, la quadra d'Ollers. El 1080 Gaubert, fill de l'anterior, i la seva mare Marideda, cedeixen a Seniofred una tercera part del lloc. El 1160 apareix un Guillem d'Ollers en un document de Santes Creus i el 1165 torna a aparèixer en una concòrdia amb el monestir de Valldaura. També en aquesta època apareix un Berenguer d'Ollers. El 1164 Pere de Sant Esteve i la seva muller Ermessendis donen a Arnau de Verdú el castell amb les seves propietats. El 1165 l'arquebisbe de Tarragona, Bernat Tort, amb presència dels bisbes de Girona, Vic i Barcelona, concediex a Pere de Puigverd els delmes de la vila de Barberà, quadre d'Anguera, Ollers, Pinetell i la Pobla de Montornès, perquè aquests llocs siguin habitats. Pere de Puigverd, en el seu testament de 1167, deixa aquests delmes al monestir de Poblet. El 1174 Bernat de Santa Coloma i la seva muller Sança donen Ollers, amb el terme, al Temple. El 1180 Pere de Lodger, muller i fill, venen als templers tots els drets sobre Ollers i terme que a ells havia concedit Bernat de Santa Coloma. El 1180 Arnau de Verdí i Pere de Sant Esteve cedeixen al mateix orde els drets que gaudeixen sobre el castell i terme. L'abril de 1198 concordaren els templers i Berenguer de Freixenet, qui, per 180 lliures, els cedí tots els drets que pretenia sobre el castell i termes. El 5 d'abril de 1285 el rei Pere dóna a Arnau de Vilanova el castell, que havia estat comprat pel seu fill Alfons a Bernat de Guasch i Pere Ferrer. El 1288 Arnau va permutar amb el notari del rei Pere Marquès el castell amb els seus termes a canvi d'uns drets a València. El 1294 el rei Jaume II confirma la possessió del castell als templers. La senyoria d'aquest orde militar sobre Ollers havia estat aconseguida el mateix any 1294 en la permuta de la ciutat de Tortosa per un conjunt de possessions, entre les quals figurava l'esmentada població amb el seu castell. A l'inici del s. XIV passà als hospitalers, els quals encara en retenien la senyoria al s. XVII.