Temple d'estil romànic, inicialment d'una sola nau, amb volta de mig punt lleugerament apuntada, amb alguns elements gòtics.
Actualment amb planta de creu llatina (25 m de llargada a la nau central i 13 al creuer).
La porta de la façana (que substituí la primitiva) és d'arc de mig punt, adovellada. Les dovelles estan emmarcades per una pestanya. Damunt l'arcada de la porta hi ha un ull de bou que a mode de rosetó permet l'entrada de llum al temple. Vitrall amb la imatge de sant Martí.
A la part superior de la façana hi trobem el campanar, de tres ulls. Hi veiem dues campanes: Santa Martina i santa Maria del Montgoi. Toquen les hores. A la dreta d'aquest hi trobem un segon campanar d'espadanya de dos ulls amb dues campanes petites.
Té una sola nau amb capelles laterals, la capçalera és plana i creuer. Junt a la capçalera hi ha dues habitacions. El cor s'aixeca als peus, sota una arcada. La nau es divideix amb quatre trams, separats per arcs apuntats.
Dedicada a Sant Martí, copatró de la vila. Es començà a construir a la segona meitat del segle XII (1194), tot i que ha patit múltiples reformes al llarg dels anys.
La primera notícia apareix en una butlla adreçada per Celestí III el 1193 a l'arquebisbe de Tarragona i al capítol de la catedral en què es confirmen les seves possessions.
Els anys 1270-1280 el rector contribuí a la dècima papal. Fins al s. XV era de col·lació de l'arquebisbe de Tarragona i tenia com a sufragània l'església de Sant Nicolau de la Riba.
El 1689, per iniciativa del rector Francesc Tibau, es va construir un altar en honor a la Mare de Déu de la Serra. Vint-i-cinc anys més tard, Isidre Espinalt treballava en dos sagraris i en les grades del retaules de l'Altar Major de Sant Martí.
Durant la Guerra Civil un projectil d'artilleria va destruir part del campanar d'espadanya (1939) i es van cremar els cinc retaules.
L'estiu de 1997 es va procedir a la seva restauració. Les obres van consistir en descobrir els elements arquitectònics originals; bàsicament el creuer del temple. Es van recuperar els tres finestrals romànics situats a l'àbsis i a les capelles laterals i es van recuperar les voltes de l'altar major i de les capelles. També es va localitzar la primitiva porta del temple (en el lateral orientat a migjorn) i dues criptes segellades. Les obres es van completar amb la remodelació de la capella del baptisteri.
El gener de 2008 es van iniciar les obres d'enderroc de l'enderrocament del mòdul del rellotge situat a la paret sud.
Disposició: Aprovació definitiva Comissió d'Urbanisme.
Data disposició: 21/06/2004
Publicació: DOGC, 27/09/2004
Nivell de protecció: integral
Pintura mural de l'àbsis obra del pintor reusenc Francesc Constantí Gavaldà (1997). Obra d'inspiració romànica.
A dalt de tot hi podem veure el Corder Pasqual flanquejat per les lletres alfa i omega; per sota hi trobem les figures de la Verge Maria i el Nen amb l'arcàngel Gabriel i Sant Martí de Tours (copatró de la vila). Per sota, d'esquerra a dreta, els apòstols sant Pere, sant Bernat Calbó, santa Llúcia, sant Cristòfol (copatró), sant Pere Ermengol i sant Pau.
Al temple hi trobem diverses peces de pedra artificial realitzades pel vilavertí Joan Rosich Andreu.
Bo.
Es conserva una imatge d'alabastre antiga que es troba dipositada al Museu Diocesà de Tarragona.
Solé Olivé, Jaume. Vilaverd. Cossetània, 1999, pàg. 61-63