Obra de pedra de carreus regulars.Disposa de cinc capelles radials entorn del presbiteri, semi-circulars i amb arcs torals sostinguts per columnes adossades. La volta de la Girola és apuntada, amb nervadures cil-líndriques adossades en pilars cruciformes, amb ogives. Les capelles són visibles a lŽexterior i no deixen espai entre elles. Tenen cobertures de mig punt. Dels pilars surten les nervadures apuntades que sostenen el tester, heptagonal. Les capelles dels braços del creuer són de la mateixa tipologia.
Es devia construír al mateix temps que el conjunt de lŽesglésia. Les donacions que sŽhan conservat abasten el periode 1170-1200, junt amb ofrenes de llànties. Per altra banda, la unitat de lŽesglésia és corroborada per les marques de picapedrer. Les capelles tenien retaules, renovats diversos cops fins el s. XVIII. Tot fou destruít el 1935-1836. Al s. XVIII sŽobriren llanternes a cada capella. LŽany 1731 es construí una capella sagrari al Deambulatori. Les restauracions començaren el 1890, continuen el 1930, 1953 i 1956 (supressió de les llanternes) i el 1963 (trasllat del sagrari, en part a la capella de les relíquies i en part el museu).Al 1963 sŽeliminaren uns grans reliquiaris del s. XVII que obstruíen dues ogives del deambulatori.
Al s. XVIII es recobrí de guix. A les capelles del creuer hi han les tombes dels infants reials, molt mutilades el 1836.
Bo en la façana i lŽinterior
Tant lŽús original, lŽactual i el convenient és el litúrgic.
LŽautor podria ser el mateix arquitecte que projectà al pla de lŽesglésia major, és possible que provingués dŽuna abadia francesa i fos coneixedor de les innovacions de Cluny. La documentació sols cita un "Bernardus de Portaregia, operarius. "
- Domènech i Montaner, LL. : Hª i Arquitectura del Mon. Poblet. BCN, 1825. pp. 175-179.
- Martinell, C. : El Monestir de Poblet. BCN, 1925, pp. 194-208.
- Dimier, M.A. : LŽArt Cistercien hors de France. 1974, pp. 130-131.
- Altisent, A. : Història de Poblet. Poblet, 1974, pp. 158-160 i 174-177.