Part reservada als monjos malalts. Obra de pedra de carreus regulars.De planta rectangular, dŽuna sola nau amb volta de canó lleugerament apuntada. Marcada per una gruixuda imposta, té obertures de mig punt i una cripta amb volta molt rebaixada, sense cap decorativisme. Estil-lísticament, respon als cànons plenament cistercenc, que perdurarà a Poblet fins el s. XVIII.
Obra promoguda per lŽabat Esteve I (1160-1165), quan ja exercia com abat dŽOsca. Unes donacions datades a partir del 1170 demostren que Esteve I pagà part de lŽobra de la capella de la infermeria. Poblet es toba en el moment dŽassentament i de construcció dels primers edificis monàstics (Destaquen lŽesglésia i el refetor), compta bern aviat amb la protecció reial (Alfons I) i lŽajut nobiliari, base del seu domini senyorial. No tenim dades sobre els seus autors, algun dŽells possiblement membres de la mateixa comunitat . La capella fou restaurada els anys 1926 i 1941. El mobiliari actual el dissenyà mossèn Genís Baltrons, que projectà també els museus pobletans. La cripta fou restaurada el 1980.
Bo
La dedicació de la Capella de St. Esteve és en honor de l'abat Esteve I, promotor de l'obra.
Arxiu Fotogràfic de Poblet.
Arxiu Mas. (BCN).
Biblioteca Provincial de Tarragona. Cartulari de Poblet (s.XIII), doc. 158. Editat per J. Pons i Marquès, BCN, 1938, p. 92.
Santacana i Tort, J.: El Monasterio de Poblet (1151-1181),pp. 149-153.
Duran i Gudiol, A.:LŽabat de Poblet Esteve de St. Martí, bisbe dŽOsca (1165-1186). "Miscellanea Populetana"(1966)pp.23-50
Altisent, A.:Història de Poblet.Poblet, 1974, pp.160 i 174.
Bassegoda, J.: Història de la Restauració de Poblet. (1983) p.324