Castell -

El primer document sobre el castell és un escrit fals datat entre el 1038 i 1058 sobre la repoblació i construcció d'un castell a Forès. Un dels límits del qual era, a migdia, "ipso reger de Rochefortis". La primera referència segura és un document de 1076 en què els comtes i germans Ramon Berenguer II i Berenguer Ramon II donaren el puig d'Anguera a un cert Bonfill Oliba. Entre les afrontacions del terme s'esmenta "ipso molar de ipsa Rocha". La primera menció del castell de Rocafort és de 1178, quan surt esmentat com un dels límits territorials del castell de Torlanda en la donació que en feren Bernat de Piles, la seva esposa Saurina i Berenguer Company al rei Alfons I. El 1193, en testar Berenguer de Clariana, deixà als seus fills Berenguer i Bernat tots els drets que li pertocaven sobre Santa Perpètua, Barberà, Montclar i Rocafort. A més, expressa que aquests drets li havien pervingut pel seu besavi, anomenat Guerau Guitard, que es pot identificar amb un personatge esmentat entre les afrontacions de l'alou d'Anguera l'any 1076. Al s. XIII era senyorejat per la família Queralt tal com demostra el fet que en fer testament Pere de Queralt, l'any 1265, el llegà juntament amb d'altres castells al seu fill Pere. Al s. XIV continuava el domini dels Queralt, atès que en el fogatjament de 1365-70 surt consignat com una de les possessions del noble Dalamu de Queralt. L'any 1342 n'era el castlà Berenguer de Llorac. El castell fou el centre de la baronia de Rocafort, la qual al s. XV passà als Centelles, comtes d'Oliva. El 1515 la castlania fou venuda per Maria, vídua de Joan de Biure, a Joan d'Armengol, el qual s'intitulà senyor de la baronia de Rocafort. Aquesta romangué en poder dels Armengol fins a l'inici del s. XIX, que mitjançant una aliança matrimonial passà als Peguera, marquesos de Foix, els quals retingueren el títol de barons de Rocafort fins l'any 1881. El 1886 només restaven del castell els fonaments de la primitiva construcció.
L'estat actual del castell és fruit de la reconstrucció de la fortalesa que féu Juli Bonet i Ninot els anys 1960.