Edifici d'estil neoclàssic amb influències barroques; de 814 metres quadrats. A la façana es pot veure la data de 1793. De planta rectangular, (37x22 m.) esquema basilical de tres naus. Dues files de pilars exagonals divideixen l'espai en tres naus. Els pilars presenten un ordre corinti molt peculiar, amb cornisa que circumda la nau. La fàbrica es cobreix amb volta de canó amb llunetes, formant petxina en el presbiteri. S'insinua creuer per la major amplitud del tram del lloc corresponent. En el primer tram dels peus hi ha un cor elevat sostingut per una volta molt rebaixada. A l'angle esquerra (mirant a l'altar) s'aixeca un campanar de tipologia clàssica. L'element més interessant és el frontispici de pedra carreuada dibuixant silueta corbilinia en el coronament i pilastres d'ordres clàssics que flanquegen la portalada. Aquesta ressalta plàsticament amb columnes corinties exempts emmarcant amb frontó circular la porta de punt rodó.
Primitivament formava part del bisbat de Vic. Entre el 1146 i el 1154 el bisbe de Vic la traspassà a l'arquebisbat de Tarragona. Construïda a finals del s. XVIII com a conseqüència del "boom" demogràfic i l'euforia econòmica. La contracta de construcció data del 1793. Fou encarregada per la vila al mestre de cases Francesc Albareda de Lleida. La sufragaren els veïns amb la imposició d'un impost "el quinzè". El projecte inicial tenia una cúpula amb cimbori com el de l'església de Sarral. Fou enderrocat en data ignorada.
Referència cadastral 6634212CF5963D
Regular.
Encastada a la paret lateral exterior del cantó que mira a l'oest hi trobem una làpida sepulcral (') en honor al rector Fco. Cugat, que va morir a la vila el 19 de novembre de 1772.
FUGUET SANS, Joan. "Arquitectura religiosa del segle XVIII a la Conca de Barberà". Espitllera (Montblanc), 25-26 (gener-febrer 1984)
GUAL VILÀ, Valentí. Guia de Rocafort de Queralt (Conca de Barberà). Tarragona: Institut d'Estudis Tarraconenses Ramon Berenguer IV, 1992, pàg. 27-33