De l'antic castell només se'n conserva un munt de runes que deixen entreveure les restes dels murs i un portal, avui tapiat. El seu interior s'ha aprofitat per a múltiples usos agrícoles i ramaders, els quals l'han desconfigurat totalment.
El primer document sobre el castell data del 1182, quan apareix al testament de Ramon de Cervera. També al segle XII apareixen diversos personatges amb el nom de Segura que podien ser els castlans del castell. La seva senyoria correspondria als Cervera. La seva propietat va passat més tard a Guillem de Guardialada. El seu gendre, Galceran de Pinós, pledeja al segle XIII per domini de la vila. El lloc de Segura apareix documentat al fogatge de 1358 entre les possessions de l'Orde de Sant Joan. El 1380 l'infant Joan va vendre tota la jurisdicció que tenia sobre la vila a Guillem de Guimerà, prior de l'orde.
Caldria dur a terme alguna actuació urgent destinada a frenar la seva degradació.
Sense elements remarcables. L'únic element digne de consideració és un portal tapiat.
El seu estat de conservació és molt dolent. Actualment només es conserven fragments dels murs exteriors i el seu estat de degradació progressa ràpidament i s'accelera a causa dels elements meteorològics, de la vegetació i de l'estat d'abandó.
Els castells catalans, IV. Barcelona. Rafael Dalmau editor, 1973, pàgs. 352-354.