Edifici originàriament d'una nau, rectangular, amb un absis semicircular i coberta amb volta de canó. L'absis fou tallat per allargar-la en aquest sentit. A la paret nord s'hi han afegit uns contraforts per sostenir la volta i a la de migdia hi foren adossades unes construccions. El portal situat a la façana de ponent és de triple arquivolta en degradació. Sobre el portal s'hi ha afegit un campanar de cadireta. Està orientada a sol ixent (com era habitual en les esglésies medievals). Mentre estaven remodelant l'església van trobar restes de l'antic absis, el qual han deduit que aquest fos semicircular. Els peus de l'altar són de Poblet.
La primera referència sobre l'església data del 1170, en què Guerau de Granyena, senyor del castell de la vila, i el seu germà Bernat concedeixen al monestir de Santa Maria de Montserrat l'església de Santa Maria del castell de Senan que s'havia de bastir amb primícies i poblacions i altres drets d'aquesta església. Segons aquest document l'església esdevindria de patronat del monestir de Montserrat. Hom desconeix en quin moment exacte es devia bastir i tal vegada fou al s. XIII. El 1279-80 apareix en les llistes de les parròquies de l'arquebisbat de Tarragona. En comprar el monestir de Poblet el castell de Senan a Ripoll el 1264, els drets de patronatge de la parròquia van passar als cistercens. Això fou motiu de plet entre Poblet i l'Arquebisbe (1274) que no es resoldrà fins el 1296 amb la signatura d'una concòrdia per la qual Poblet es reservava el patronatge i l'arquebisbat la jurisdicció espiritual. L'edifici fou restaurat entre 1978 i 1984 deixant a la vista l'estructura romànica.
- Declarada BCIL pel Consell Comarcal de la Conca de Barberà (2003).
- Forma part del Catàleg municipal del patrimoni natural i edificat amb el número C1.
- Pica d'aigua beneita, de pedra i d'estil renaixentista.
- Dues lloses sepulcrals dels segles XVII i XVIII.
Bo
Vallverdú Briansó, Ernestina. Senan. Ajuntament de Senan, 1995, pàg. 51-77.