De l'antic hospital dels jueus de la vila en queda una portalada adovellada, amb pedres de grans dimensions amb un arc de mig punt, actualment reixada. També són visibles unes petites obertures a la paret sud-est.
l'hospital dels jueus es trobava a un extrem de l'antic C/ de les Quarteres (actualment C/ Forn de Baix) amb la davallada de les Quarteres, afrontava amb el jardí del castell i estava molt a prop dels murs de la vila; per tant, es trobava al barri jueu de la vila.
Fou instaurat a principis del segle XV pel jueu vallenc Mosse Cabrit, que es va instal·lar a Sta. Coloma al 1391 fins el dia de la seva mort. En el seu testament de 1401 posa de manifest el desig d'instituir un hospital per la comunitat jueva, 'etzes', però no es va instaurar fins després del trasllat a la vila de la seva mare i la seva esposa. Al 1411 consta que Dulcia, la dona del difunt Mosse Cabrit, va fer una donació destinada a l'obra de l'hospital. Hi ha documentades més donacions a l'obra d'aquesta institució, fins i tot de famílies converses i al 1413 Abraham Baruch i Bonjuha de Beses consten com a procuradors i administradors de l'hospital.
l'hospital encara surt en documentació de 1476 i per tant, entenem que va funcionar fins a l'expulsió dels jueus de 1492.
Com a hospital tenia una doble funció: donar assistència mèdica i acollir orfes, vells, peregrins, etc. A part de l'hospital, però, la comunitat jueva de Sta. Coloma tenia una sèrie d'associacions de caire benèfic establertes com a confraries. Al llarg dels segles XIV i XV hi ha nombroses deixes a la confraria de l'Almoina dels pobres vergonyants. Hi havia confraries que es dedicaven a visitar i vetllar els malalts o enterrar els difunts i la institució anomenada 'Poncelles a maridar' deixava diners a les famílies sense recursos per poder constituir un dot adient per les seves filles per tal de casar-se.
Més endavant es convertí en presó i actualment està destinat al comerç i també conté vivendes.
Referència cadastral: 5293319CF6959C
Ben conservat
CARRERAS TARRAGÓ, J. M.: Santa Coloma de Queralt. Guia monumental i històrica. Santa Coloma de Queralt: Ajuntament de Santa Coloma i Associació Cultural Baixa Segarra, 1997.
SECALL GÜELL, G.: La comunitat hebrea de Santa Coloma de Queralt. Tarragona: Institut d'Estudis Tarraconenses Ramon Berenguer IV, 1986.
SEGURA I VALLS, J.: Història de Santa Coloma de Queralt. Santa Coloma de Queralt: Ajuntament de Santa Coloma de Queralt, 1984 (3a edició).