Palau d'època renaixentista i barroca. Façana principal del s. XVI. L'escala del castell va ser construïda pel mestre d'obres Antoni Vernia al segle XVI, en temps de Guerau III de Queralt.
La torre del castell (s. XI-XII) és l'únic vestigi romànic del conjunt. Es tracta d'una torre circular dividida en tres cambres amb una alçada total de 23,5 m i amb gruixos als murs de 2 a 4,5 m. La porta d'accés a la torre era situada a 11 m del terra. La part superior de la torre sembla que devia tenir una galeria volada de fusta.
Documentat el 1018, en què Hug de Cervelló, fill d'Ansulf de Gurb, en cedí la meitat al seu fill Alemany. El castell, però, no restà en mans dels Cervelló sinó que la documentació posterior el vincula a la línia principal dels Gurb. El 1033 Bernat Sendred de Gurb s'intitulava senyor dels castells de Santa Coloma i de Queralt. A la mort de Guillem Bernat de Queralt, fill de Bernat Sendred (ocorreguda entre el 1083 i 1084) el domini del castell passà a un dels fills cabalers de la família, Berenguer, que el posseí en franc alou. En aquests anys sembla que es desdobla el llinatge amb els Queralt, senyor de Gurb, i els Queralt, senyors de Santa Coloma. El 1167, en testar Pere de Queralt, quan es feu monjo de Poblet, donà els castells de Queralt i Santa Coloma al seu nebot Gombau d'Oluja, i si aquest moria sense fills a un altre nebot seu anomenat Guillem de Timor (fill d'altre Guillem Timor i d'una germana de Pere de Queralt). Establí també que Pere de Banyeres, castlà de Santa Coloma, tingués le castell per Gombau d'Oluja. El 1213 Arnau de Timor, fill de Guillem de Timor, senyor de Santa Coloma, comprà a Berenguer III de Gurb-Queralt el domini superior del castell i a partir d'aquest moment els seus descendents s'anomenaren Queralt. En el testament d'Arnau de Timor (1230) instituí hereu de tots els seus béns al seu fill Pere de Queralt. En aquesta època el castell es constituí en el centre de la baronia dels Queralt , que comprenia la vila de Santa Coloma i els termes de Bellprat, Aguiló, Montargull, Bordell, Rocafort i Rauric. Els descendents van mantenir la baronia al llarg dels segles. El 1365-70 era del noble Dalmau de Queralt.
El 1599 Pere de Queralt i d'Icard va rebre el títol de comte de Santa Coloma de mans del rei Felip II. Els comtes van convertir el castell en palau, amb la construcció d'una gran façana barroca a la segona meitat del segle XVI.
Els Queralt i els seus successors, els Reard, van ostentar la senyoria fins al s. XIX.
De setembre a desembre de 2006 es van restaurar les pintures de la volta de l'escala noble per part de l'empresa Lesena del Vendrell.
- Referència cadastral: 5293305CF6959C
- Data de declaració: 5/5/1949
- Codi de monument: (R.I.) - 51 - 0006717 - 00000
Pintura sobre la batalla de Lepant (S. XVI), amb l'escut dels Queralt i altre dels Requesens, a la volta de l'escala noble.
Ben conservat. Actualment hi ha la oficina de informació i turisme, i grans sales per reunions, exposicions, hi ha la biblioteca i l'escola municipal de música, entre altres coses. Ara s'està reparant la teulada i habilitant alguns espais al pis més alt.
Carreras, Josep M. Santa Coloma de Queralt. Guia monumental i històrica. Santa Coloma de Queralt, 1997.
Arroyo Casals, Pau; Serrano Coma, Agit. Conservació-restauració de les pintures de la volta de l'escala noble del castell de Queralt. Recull. Santa Coloma de Queralt: 10 (2007), pàg. 5-13. SEGURA I VALLS, J.: Història de Santa Coloma de Queralt. Santa Coloma de Queralt: Ajuntament de Sta. Coloma de Queralt, 1984 (3a edició). FUGUET, J; PLAZA, C.: Els Queralt a Santa Colom. Arquitectura, art i vida. Ajuntament de Sta. Coloma de Queralt, 2010.