Restes del que va ser l'església de Sant Pere.
Els únics elements que en queden són els fonaments i algunes filades de carreus de l'àbsis i de la paret lateral esquerra.
Construïda amb carreus regulars, escodejats i col·locats de manera isòdoma. Les fileres estan col·locades a trencajuts.
Actualment l'indret està condicionat com a espai de lleure.
S'acostuma a assenyalar que fou bastida a mitjans del segle XII. Tot i que la primera referència documental és de l'any 1194.
També sembla que hauria arribat a tenir un campanar de dos ulls i que tenia dues campanes, una del 1676 i una segona del 1714.
També s'ha documentat l'existència d'altars, a banda del Major, dedicats a la Mare de Déu del Roser, Santíssim Nom de Jesús, Sant Isidre, Sant Antoni Abat i Sant Jaume.
Enderrocada al segle XIX quan es va bastir l'església actual.
Inclòs en les normes de Planejament urbanístic de Passanant i Belltall com a element a protegir com a patrimoni arqueològic i paleontològic.
Actualment el presenta un estat de conservació de l'església és únicament de vestigis.
Les seves pedres foren utilitzades en la construcció de l'actual església parroquial al segle XIX.
Isidre Bonet Miró (2019). "Església Romànica (Vella)". «Belltall. Associació de Veïns i Amics de Belltall». Belltall: Associació de Veïns i Amics de Belltall. Núm. 113 (Tardor 2019). pp. 13-15.