Planta d'una nau amb capelles laterals comunicades i creuer (30 x 17,4 al frontispici i 19 al creuer).
La nau va coberta amb volta de canó amb llunetes sense finestres, obrada amb volta de maó pla. En el creuer hi ha el mateix tipus de volta i una mitja taronja amb petxines. L'absis va seguit d'un cos rectangular tripartit que és el cambril de la Mare de Déu de Passanant. L'interior està ornamentat amb un ordre corinti molt acurat.
La primera notícia de l'església és de 1150, en una escriptura per la qual Ramon de Cervera i la seva esposa Ponceta donaren a Pere, capellà de Pinós, diverses esglésies d'aquesta àrea, entre les quals s'esmenta la de Passanant. Del primitiu temple romànic no en queda cap vestigi molt probablement al solar que ocupà s'hi bastí l'actual església. El 1717 i 1718 es documenten obres d'arranjament al creuer i a la volta de la capella del Roser. El 1750 l'escultor de Santa Coloma de Queralt Joan Novellas fa la decoració escultòrica del cambril. El 1751 es va contractar el daurador de Bellpuig Francesc Boldú per ornamentar la capella. El dia 1 de juny de 1769 es va posar en coneixement de l'arquebisbe de Tarragona, dr. Làrio, el projecte per enderrocar el temple parroquial i construir-hi un nou temple. Els signants eren el rector Maties Malloll, el batlle Josep Roset, els regidors Maties Canela i Salvador Figueras i els sagristans Pau Llort i Raimund Fabregat. Dos dies després es formà una junta o comissió de l'obra de l'església. L'arquebisbe aprovà l'obra el 13 d'octubre de 1770. El 25 d'octubre de 1770 el notari de Sarral Francesc Molas signà a Passanant l'escriptura de contracte de l'obra de l'església entre l'empresari Ramon Salat. Les obres s'havien d'acabar el 1776 però s'allargaren fins el 1778. La nova església fou beneïda per mossèn Joan Armengol, rector de Passanant, el dia 8 de setembre de 1778. L'església fou bastida en tres etapes: de 1770-1778 (nau i capelles), 1778-82 (presbiteri, sacristia i cambril) i finalment el campanar (data indeterminada). Les obres foren dirigides per Josep Prat i executades pel mestre de cases Ramon Salta de Santa Coloma de Queralt. Entre el 1789 i 1799 s'ornamentà el cambril de la Verge a càrrec de l'estuquista italià Mateo Pelosi, el pintor alemany Joan Katembaker, els dauradors Bernat Berdú i Pau Rubió de Cervera, l'escultor Josep Belart de Montblanc (les matrones i el tron) i el pintor Ramon N. de Lleida.
Núm. Registre / Catàleg: 10947-I
Aprovació definitiva: comissió urbanisme
Data publicació DOGC: 15/12/1982
Medallons del cambril de la Verge. Al Museu Diocesà de Tarragona es conserva una corona d'argent amb caboixons policromats, del s. XV.
Molt bo.
S. Mercadal: Apuntes históricos de la devoción a la Stsma. Virgen de Passanant. Lleida: 1882. Plaça Major, 10 (4t. trimestre de 1996). p. 10-11. GARGANTÉ LLANES, Maria: "L'església parroquial i santuari de Passanant: del projecte de Josep Prat a la singularitat del cambril" a Aplec de Treballs 21. Montblanc: Centre d'Estudis de la Conca de Barberà, 2003, pàg. 181-198.