El castell és situat a la part més alta, a l'extrem nord-oest del turó de Savella. L'element central són unes minses restes d'una torre de planta circular. Només podem veure la cara interior d'aquesta construcció, que és feta amb carreus de mida no gaire gran, ben col·locats en filades. El seu diàmetre intern és de 170 cm. El gruix del mur devia ésser força gran, tot i que actualment és impossible de determinar. Actualment aquesta torre resta al cim d'una espècie de mota, segurament natural, amb una alçada almenys de 5 m, en relació amb tot el que hi ha al seu entorn. Situada al centre d'un recinte força ampli, que delimita tot aquest sector castral del turó, aquest recinte té una longitud de 35 m i una amplada de 24 m. El gruix d'aquesta muralla és d'1 m.
És l'últim vestigi que queda de l'antic poblat medieval de Savella. Savella fou ocupat ja de molt antic. El primer document és del 1079, quan Ramon Berenguer II atorgà a Bernat Amat i els seus la "quadra de Pual", inclosa dins el terme del castell de Forès. Entre les afrontacions territorials hi ha el "castro Veiga", que s'identifica amb el castell de Savella. El 1385 el monestir de Santes Creus adquirí el lloc i el 1497 l'abat Pedro de Mendoza li atorgà una carta de poblament.
Restes arqueològiques.