De l'antic castell de la vila només en queda una construcció que no suggereix que fos el castell. Segons sembla, les pedres del castell van servir per bastir la casa delmera de Santes Creus. L'actual immoble del castell està bastit amb un paredat ordinari amb morter de calç en gran part de la construcció, encara que en alguns trams el paredat ha estat realitzat en sec. S'hi accedeix per una escala de pedra. La coberta està formada per una teulada a dues aigües de teules àrabs corbes.
La primera notícia del castell de Conesa data de l'any 1123. Al testament de Berenguer Sendred llega, entre d'altres, el castell de Conesa al seu fill Arnau. El 1178 el rei Alfons cedeix en comanda el castell a Ramon de Cervera i el 1210 el rei Pere cedeix el castell i el lloc a Guillem de Guardialada. Aquest llegà la vila i castell a la seva muller i a la seva filla. Més tard passarien al convent d'Alguaire. Aquest convent i les hereves de Guillem van mantenir un llarg plet pel castell. El 1252 el rei va fallar a favor del convent. El 1257 Gueralda de Guàrdia cedia el castell i la vila a l'orde de l'Hospital. El 1285 el rei cedia a l'orde tots els seus drets, malgrat que la castlania era en mans de particulars. L'orde va mantenir la possessió de la vila i del castell fins a la fi de les senyories.
A l'inventari del patrimoni de la Generalitat es confon el castell amb cal Gallard.
Cap
La localització actual del castell és facilitada pels convilatans.
DDAA. Els castells catalans. Rafael Dalmau Editor. Barcelona. 1973. vol. IV, pàgs. 219-225.