Edifici originàriament d'una sola nau amb absis semicircular a la capçalera que es va aterrar en una reforma molt recent. Dues capelles de planta quadrada obertes en la zona immediatament anterior al presbiteri (s.XIII-XIV). Les voltes de carreus són un xic apuntades, sobretot les dels braços del creuer. Té dues portes d'entrada. La principal, dita de les Dones (s. XIV), és a la façana de migdia de la nau i està a un nivell més baix del carrer, a la qual es baixa per una ampla graonada. Aquesta portalada adovellada té arquivolta decorada amb dibuixos angulars a l'igual que l'àbac. Quatre columnes amb els seus capitells molt desgastats al costat dret i tres a l'esquerre, puix la columna que hi falta està a l'interior. Al timpà, molt esborrat, s'hi veuen alguns motius com un arbre, una creu i diverses creuetes escampades. L'altra porta, anomenada dels Homes, és molt petita i senzilla i està situada a la façana sud del braç del creuer. Conté 13 dovelles petites i una arquivolta, i un àbac decorat d'estrelles. Sobre aquesta porta hi ha una petita finestra. El campanar, del segle XVIII, està construït sobre el braç sud del creuer, al damunt de la porta dels Homes.
Església parroquial que ja es troba esmentada el 1154, quan fou traspassada del bisbat de Vic al de Tarragona. Al llarg del segle XIV va ser ampliada per iniciativa dels jurats de Forès: van construir-se dues capelles de planta quadrada a banda i banda de la nau principal, en el tram immediatament anterior al presbiteri, que han configurat una mena de creuer. Sobre una d'aquestes capelles es bastí també el campanar (1356), que fou reformat al voltant de 1882. La capella de la part de l'epístola fou bastida per Pere Borrell (1330). El campanar, del segle XIV, fou aixecat per Pere Belo (1356). L'absis primitiu va ser aterrat el segle XIX.
Imatge gòtica de la Mare de Déu de la Salut (avui al Museu Diocesà) 1324. Còpia a l'església obra del pintor montblanquí Francesc de Penedès, idèntica a la Mare de Déu de la Serra de Montblanc.
Reformada