El castell estava format per un grup d'edificis de cronologia diferent, disposats en quadre al voltant d'un pati, amb un cinturó emmurallat que s'obria cap a l'oest on hi ha una torre cilíndrica, avui enderrocada. En total, el conjunt forma un ample de recinte més o menys rectangular d'uns 70m de llargada d'est a oest, per uns 30 m de nord a sud.
Actualment queden dos grans edificis de la banda del migdia, les quals constituïren l'element nuclear del castell primitiu. Un és quadrat i l'altre rectangular i estan disposats de costat, el primer a ponent i el segon a llevant, compartint el mur exterior de migdia del castell. El primer era la torre habitació i el segon la capella. Aquests dos edificis és el que resta del castell templer. El mur meridional és un mosaic de pedres i aparells que dificulten qualsevol intent de datació.
De la muralla, definitivament enderrocada a principis del segle XX, queda la base d'una torre rodona, en l'angle nord-occidental, datable, segons Fuguet, al segle XI.
Els seus orígens poden estar relacionats amb l'existència d'una torre romana i un poblat ibèric ja que al Museu Comarcal es conserven algunes peces provinents de cates (Carta Arqueològica). Però fins al segle XI no se'n tenen dades documentals. El castell es va bastir probablement al segle X. El castell de Barberà fou la segona donació que reberen els templers a Catalunya en associar-se amb els comtes de Barcelona i d'Urgell a la reconquesta. La donació esdevingué completament l'any 1133 quan el jove Ramon Berenguer IV els cedí la seva part sobre el domini de Barberà. Amb la dissolució de l'Ordre els seus béns passen a l'Ordre dels Hospitalers de Sant Joan de Jerusalem. L'Ordre dels Hospitalers es dissol i el castell passa a propietat de l'Estat (1802). Aquest el llogà a diferents particulars fins que el 1857 el llogà a l'ajuntament. Aquest, al seu torn també el rellogà a particulars.
A partir del 1858 i fins el 1982, els castell passa a ser seu de les Escoles Públiques.
El 2 de maig de 1984 (DOGC núm. 443, 15 de juny de 1984, p. 1602) es va iniciar el tràmit de declaració com a monument històric-artístic. No s'ha localitzat la seva resolució.
En procés de restauració. El 2008 es va refer la torre rodona.
BCIN: 509-MH-ZA
BIC: RI-51-0006583
IPA: 588
Finca cadastral: 2061431CF5826A
Ref. cadastral: 2061431CF5826A0001LR
Bo, en fase de restauració.
BERTRAN, P.(1973): Boletín Arqueológico de Tarragona. Miscelánea Sánchez-Real. Pp.121-128; FUGUET SANS, J.(1983); FUGUET SANS, P.(1984); MIRET SANS, J.(1910); MIRÓ ESPLUGUES, M.; CATALÀ ROCA, P. (1973): Els Castells Catalans; SANS TRAVÉ, J.M. (1983); ROVIRA MATA, C.(1993): Memòries d'intervencions arqueològiques a Catalunya; ESPAÑOL, F.(1991). Pp.251-256; FUGUET SANS, J.(1995)