Resclosa d'11 metres de dic, de perfil convex, de 2m. d'amplada a la coronació i de 4 a la base, de 2.5 m. d'alçada i se secció esglaonada, que s'assenta directament damunt del llit del riu i que es recolza en el seu extrem dret en un strep situat a la vessant del barranc. En el punt on la resclosa està trencada es troba un sorbeeixidor, situat en la coronació i utilitzat per donar sortida a l'excés d'aigua. També es posà al descobert un contrafort, adossat a la cara de contacte de les aigües, a fi efecte de proporcionar estabilitat a la construcció. El mur del dic conservat presenta tres tipus constructius diferents. A l'interior hi ha un nucli de caementicium impermeable, recobert a la cara d'aigües avall per un parament de cinc filades esglaonades de grans carreus de calcarenita, i a la cara de contacte amb les aigües per un parament de petit aparell, impermeabilitzat per un arrebossat de calç i una fina capa d'argila. En origen, la presa estava construïda per una pantalla en forma d'arc de perfil convex, de radi molt rebaixat, d'una 22 metres de llargària, que es recolzava en els seus extrems en dos estreps situats en els vessants del barranc.
En època romana l'embassament degué trencar-se pel mig, tal com demostra l'existència d'un contrafort. A l'edat mitjana es va fer recréixer l'embassament. Les seves restes es van enderrocar durant les excavacions arqueològiques. La presa va restar desconeguda fins a la seva excavació als anys 1980. El seu abandó podria haver tingut lloc el 1617 "Any del Diluvi" o el 1874 (Aiguat de Santa Tecla).
Treballs de recerca arqueològica realitzat els anys 1988 i 1989.
Tot i que quan es realitzà la intervenció arqueològica s'atribuí a època romana, sense concretar-ne la cronologia, existeixen dubtes raonables sobre aquesta periodització.
Bo
-Raúl Alba Molina i Carlos Aso Perez: "Una obra de ingenieria romana inédita en Cataluña: la presa de Sarral (Tarragona)" a Enllaç. Butlletí del col·legi d'enginyers tècnics d'Obres Públiques de Catalunya. Barcelona. núm. 28 (gener-febrer 2001), pàg. 22-23.
- Beltrán de Heredia, J.; Sardà, M. (1986). La presa romana de Sarral a: Revista de arqueología, núm. 60, núm. 60-61. Beltrán de Heredia, J.; Sardà M. (1988): La presa romana del Barranc de la Salada a: El Baluard, núm. 33, maig-juny. Sarral. Beltrán de Heredia, J.; Sardà, M. (1988): L'excavació de la resclosa del Barranc de la Salada (Sarral, Conca de Barberà) a: El Baluard, núm. 35, setembre-octubre. Sarral. Beltrán de Heredia, J.; Mercadé, Ll.; Sardà, M. (1989): La presa de Sarral (Tarragona): primeros resultados del estudio arqueológico, histórico y sedimetológico a: El agua en zonas áridas: arqueología e historia: I coloquio de Historia y Medio Físico. Instituto de Estudios Almerienses. Almeria 311-324. Beltrán de Heredia, J.; Sardà, M. (1989): Presa romana del barranc de la Salada (Sarral). Conca de Barberà. Tríptic divulgatiu. Ajuntament de Sarral, Diputació de Tarragona i Departament de Cultura.
- Beltrán de Heredia, J.; Sardà, M. (1990): La presa del Barranc de la Salada, a: Espais, març-abril. Beltrán de Heredia, J.; Sardà, M. (1990): Presa romana, Sarral (Conca de Barberà) a: Butlletí Arqueològic de la Reial Societat Arqueològica Tarraconense, època V, núm. 12. Tarragona 204-211. Beltrán de Heredia, J.; Sardà, M. (1991): Nuevos datos sobre la presa romana de Sarral (Tarragona) a: XII Congreso de la UISPP (Unión Internacional de Ciencias protohistóricas y históricas: 1 al 9 de septiembre de 1991) Bratislava (Txecoslovàquia).
- Beltrán de Heredia, J.; Sardà, M. (1993): Presa del Barranc de la Salada, Sarral a: Anuari d'intervencions arqueològiques a Catalunya. Època romana, Antiguitat tardana. Campanyes 1982-1989. Generalitat de Catalunya. Barcelona 131.
- Vendrell, J. (1986): La resclosa romana de Sarral a: El Baluard, núm. 21, maig-juny. Sarral.