Edifici de planta rectangular construit mitjançant una bòveda per aresta i cobert per una teulada a quatre vessants. El seu interior es divideix en dues parts ben diferenciades. Al NW es troba un espai tancat en el qual hi ha la cisterna que alimenta les fonts, l'accés a aquesta zona és mitjançant dues portes amb arcs de llinda adovellats, una de les quals es troba tapiada. Al SE es situa una porxada amb bancs correguts al voltant de les fonts, aquestes es troben formades per diversos brocs de ferro que brollen dins un abeurador rectangular fet de lloses. L'accés a les fonts es fa a través de cinc arcs de mig punt adovellats, dos situats a cada lateral i un darrer situat frontalment.
La Capella de les Fonts forma part del santuari de Sant Magí de la Brufaganya, l'anacoreta que segons la tradició morí martiritzat i fou enterrat en aquest lloc al segle III de la nostra era. L'edifici fou construït durant el període en el qual el santuari fou regentat pels frares dominics de Santa Caterina de Barcelona, entre 1603 i 1835, època en que es construí l'actual església (1735-1776) del santuari. Segons la tradició, en aquest lloc Sant Magí féu brollar aigua de la terra per calmar la set dels seus perseguidors, és per aquest fet que l'aigua es considerà miraculosa i es construí un petit hospital, documentat l'any 1556 i traslladat al santuari el 1629. La capella es construí damunt de les fonts l'any 1562, fou ampliada a principis del segle XVII i modificada al segle XVIII. Fou restaurada a principis de la dècada dels 80. Actualment es desenvolupen diversos romiatges a les fonts, des de Barcelona, Vilafranca del Penedès, Igualada, Manresa i sobretot des de Cervera i Tarragona.
Regular
-LIAÑO, E.: Inventario del Patrimonio Artístico de la Provincia de Tarragona. Vol.III. p.28; -SEGURA, J. (1887): "Historia del Santuario de Sant Magí", a Certamen Catalanista de la Joventut Catòlica de Barcelona, pp.139-304.