Aquesta casa té dues portes d'accés. A la dreta hi ha una portalada amb muntants i arc escarser de pedra, amb una inscripció a la clau amb caràcters hebreus. Segons informació facilitada per Jaume Felip Sánchez, es tracta d'un intent fallit de posar la data amb caràcters hebreus, fet en època moderna. Malgrat no ser una inscripció original del temps del call jueu, és una inscripció que mereix ser valorada perquè possiblement mostra que el record de l'existència d'un barri jueu a Montblanc era present a l'època moderna.
Pocs anys després de la fundació de la vila ja es troba documentada una naixent comunitat jueva que creixeria demogràficament i econòmicament en el transcurs dels segles XIII i XIV adquirint així certa importància i constituint-se en call o barri jueu, dependent de la col·lecta de Barcelona. Malgrat que sembla que el call montblanquí va ser un dels més importants de Catalunya, els vestigis d'aquesta presència jueva són molt escassos. La dovella del núm. 18 del carrer Riber ens suggereix que, en època moderna, el record de l'existència d'un call jueu en aquella zona no s'havia esvaït. Hem d'assenyalar que sí que es va localitzar una làpida jueva original, reaprofitada per la construcció, a la part inferior dels porxos de la casa Desclergue vers l'any 1974, en restaurar l'edifici per convertir-lo en la seu de Caixa Tarragona. Aquesta làpida jueva commemorativa va ser traslladada al Museu Comarcal, on és exposada.
Segons el cadastre de l'any 1731, la casa núm. 18 era de 3a. qualitat, propietat del pagès Martí Cartañá Puig.
Bo.
- Programa d'Arqueologia Urbana de Montblanc (Conca de Barberà). Autors: M. Adserias Sans, J. Menchon Bes, M. D. Mestres Solé.
Direcció: M. Adserias Sans.
Volum 13, annex 2: índex. Fitxa 177.
- FELIP SÀNCHEZ, Jaume: Una làpida hebrea a Montblanc. Aplec de Treballs (Montblanc), 10 (1992), pàg. 167- 170.
- PORTA I BALANYÀ, Josep M.: Montblanc, Valls, Edicions Cossetània, 2000, pàgina 36- 38.