Recinte compost d'una església, un edifici conventual i diverses dependències, com l'actual rectoria. El conjunt és força heterogeni, degut a les diverses etapes constructives que ha sofert, fruit d'ampliacions i als saqueigs que patí els anys 1714, 1835 i 1936. L'església actual és de planta de creu llatina amb una sola nau, capelles laterals i cambril en el presbiteri. La nau té quatre tram coberts amb volta de canó i llunetes sobre els arcs faixons de mig punt, així com pilars amb pilastres de cornises motllurades. Les capelles laterals estan cobertes amb volta d'aresta i la capçalera per una cúpula rebaixada sobre petxines. Darrera l'altar s'aixeca un cambril amb una imatge moderna del sant titular. Al costat de l'Epístola s'observen les restes del cor dels monjos, aquests es comunicaven amb l'església a través de gelosies de fusta. Sota la cúpula hi ha la cripta de Sant Magí.
El santuari està dedicat a Sant Magí, l'anacoreta que segons la tradició morí martiritzat i fou enterrat en aquest lloc al segle III de la nostra era. Posteriorment es bastí una església sobre les seves despulles. Documentalment, no tenim cap notícia anterior al 1204, quant sabem que en aquest lloc existia una església ermitana. En el segle XVI, la família Cervelló llegà al santuari diverses propietats. Els dominicans el regentaren des de 1603 fins a 1835, període en el qual es construí l'actual església (1735-1776). A partir de 1841 esdevingué la parròquia de la rodalia, especialment del llogarret de Rocamora. Per aquest motiu el santuari és anomenat sovint Sant Magí de Rocamora. Actualment, és encara un lloc de trobada i de devoció popular.
Bo
S'hi celebren diversos aplecs, com el que es fa el 19 d'agost, i un el tercer diumenge de setembre.
-LIAÑO, E.: Inventario del Patrimonio Artístico de la Provincia de Tarragona. Vol.III. p.28; -SEGURA, J. (1887): "Historia del Santuario de Sant Magí", a Certamen Catalanista de la Joventut Catòlica de Barcelona, pp.139-304. -AA.VV (1995): CATALUNYA ROMÀNICA. Vol.XXI. El Tarragonès, El Baix Camp, l'Alt Camp, El Priorat, La Conca de Barberà. Ed. Enciclopèdia Catalana, pp.522-523