Es tracta d'un edifici d'una sola nau, rectangular, amb una capçalera plana a llevant, que ha patit successives reformes fins a ser modificada la seva forma original. La coberta ha desaparegut íntegrament però pels vestigis que en queden, podem dir que la zona de culte es cobria amb una volta de canó de la qual encara es veu l'arrencada a aprtir d'una imposta; no se sap com es cobria la zona dels fidels. El portal d'accés s'obria al mur sud, a tocar dels peus de l'edifici; és d'arc de mig punt adovellat. No hi ha cap element ornamental i al mateix mur, a la zona cultual, hi ha una finestra de mig punt adovellada i de doble esqueixada. El tipus d'aparell revela tres processos o moments constructius diferents. El primer tipus d'aparell que s'observa als murs s'hauria de situar dins el segle XI i correspondria al primer edifici que es bastí a l'indret. El segon tipus, més gran, escodejat i ja regula, que apareix als peus de l'església, pertanyeria a una reforma del segle XII. Finalment, el carreu gros de l'arrencada de la volta podria correspondre al començament del segle XIII.
El lloc d'Almenara es documenta l'any 976 en la venda que feren el comte Borrell i la seva muller al vescomte Guitard de Barcelona del castell de Queralt. En aquest document consten els límits del castell, i entre ells s'hi anomenen les torres d'Alchaceran, que corresponen a Almenara, que és el nom que rep un tipus determinat de fortificació àrab.
La primera menció de l'església és de la darreria del segle XIII, en diferents deixes pietoses a l'església. Durant el segle XIV es documenten donats que tenien cura del temple. l'any 1359 Pere Ninot, batlle d'Aguiló, va vendre a un home de la Goda un tros de terra i entre les afrontacions apareixia l'església de Sant Jaume d'Almenara.
l'església fou sufragària de la parròquia de Santa Coloma de Queralt i seguí les seves mateixes vicissituds jurisdiccionals. La parròquia de Sta. Coloma va pertànyer al bisbat de Vic fins l'any 1957, que passà a vincular-se a l'arxidiòcesi de Tarragona, que ja al segle XII n'havia reclamat la subjecció.
Actualment l'església de St. Jaume no té cap mena de culte i es troba en ruïnes.
Ruïnes.
ESPAÑOL BERTRAN, F.: l'arquitectura religiosa romànica a la Conca de Barberà i Segarra tarragonina. Montblanc: Centre d'Estudis de la Conca de Barberà, 1991. FUGUET, J; PLAZA, C.: Història de la Conca de Barberà. Història de l'art. Valls: Cossetània Edicions i Consell Comarcal de la Conca de Barberà, 2008. SEGURA I VALLS, J.: Història de Santa Coloma de Queralt. Santa Coloma de Queralt: Ajuntament de Sta. Coloma de Queralt, 1984 (3a edició). VVAA.: Catalunya Romànica, vol. XXI. El Tarragonès, el Baix Camp, l'alt Camp, El Priorat, la Conca de Barberà. Barcelona: Enciclopèdia Catalana, 1995.