Actualment l'edifici té quatre trams, encara que antigament en tenia un més, situat entre la façana sud o l'actual paret de tanca i la torre 23 de la muralla. Té unes dimensions de 22,2 m. de longitud, 10,4 d'amplada i 12,5 d'alçada. És de planta irregular, d'una sola nau amb capçalera plana, on hi destaca un gran mural de Sant Cristòfol, del segle XV, i un finestral gòtic magistralment esculpit. La coberta és d'embigat de fusta a dos aiguavessos i és sostinguda per arcs diafragmàtics, sense contraforts. A la part superior hi ha un sol finestral trilobat i un senzill campanar d'espadanya. Les parets són de carreus de pedra o obra de tàpia, amb l'excepció del mur que és reforçat amb pedra i argamassa perquè formaria part del recinte emmurallat.
Primitivament, hi havia dues dependències contingües diferenciades (l'església i l'hospital), tal com demostra el fet que els arcs diafragmàtics tenen alçada desigual i l'existència de dos portals d'accés a la façana principal (un d'ells convertit en finestra).
A la dovella central del portal principal hi ha l'escut de Jaume Marçal i la data de la seva mort.
L'hospital de Sant Marçal, a la vora del torrent Regina o Riuot, va ser fundat per l'adinerat draper montblanquí Jaume Marçal en una deixa testamentària del 1399 de 34.000 sous per les obres, que es van iniciar sense dilacions. Al testament assenyalava que volia una església dedicada als sants Jaume i Marçal. Aquest hospital- església tindria uns 12 llits destinats a assistir els pobres.
L'edifici es dedicà al culte, malgrat que l'any 1391 fra Joan Lunegra intentà convertir-lo en un monestir benedictí, canvi de funció que no es va dur a terme per l'oposició frontal de les monges clarisses de la Serra.
L'església es va anar deteriorant i empobrint, situació que va fer que el seu patró, Ramon de Blanes i de Centelles, en fes donació l'any 1601 a la Confraria i Congregació de la Puríssima Sang perquè fos la seva seu després de restaurar-la, projecte que es va veure truncat quan la Guerra dels Segadors va ocasionar possiblement la destrucció del quart tram de l'edifici.
El segle XVIII va continuar sent la seu de la Sang i durant cert temps també seria una escola amb pocs recursos.
El mal estat en què es trobava l'edifici i el bon moment econòmic de la Congregació el 1864 va fer que es decidís arreglar i ampliar el conjunt. Les obres començaren a partir del 1867- 1868 i posteriorment es van fer obres de reforma a la teulada.
Finalment, els anys 1973- '74 es van fer les obres de recuperació definitiva de l'edifici per esdevenir, l'any 1979, una seu del Museu Frederic Marès, el qual es va traslladar el 1999 a l'edifici de la Presó Nova. D'aquesta manera, l'església de sant Marçal torna a ser únicament de la Congregació de la Sang. Més recentment es va inugurar una porta lateral per a l'entrada dels passos que surten a les processons de Setmana santa i es va col·locar un vitrall obra de Ismael Balanyà.
Bo.
Seu de la Congregació de la Sang des del 1602.
- PORTA I BALANYÀ, Josep M.: Montblanc, Valls, Edicions Cossetània, 2000, pàgina 86- 88.
- RECASENS I LLORT, Josep: Guia turística de la Conca de Barberà, Montblanc, Impremta Requesens, 1996, pàgina 145 i 146.
- BADIA I BATALLA, Francesc; BALANYÀ I MOIX, Ismael: Guia turística de Montblanc, Montblanc, Impremta Requesens, 1992, pàgina 60 i 61.