La porta d'entrada és de mig punt i es situa en el mur del sud-est, té grans dovelles rematades per una motllura. Les parets que tanquen l'edifici són de maçoneria, excepte un sòcol de la façana amb carreus de pedra irregulars, i a la banda lateral esquerre de l'edifici hi ha pintat un esgrafiat que simula els antics carreus de pedra.
L'interior consta d'una sola nau de planta rectangular (d'uns 23 m. de llarg per 16 m. d'ample) dividida en quatre trams, amb tres arcs diafragmàtics de 12 m. d'alçada i la comuna coberta de fusta a dues vessants. La capçalera és plana i està orientada curiosament cap al nord- oest. Els espais entre els contraforts de les parets laterals van ser aprofitats per fer-hi capelles el segle XIV i a partir del XVI. El tram que toca a la porta és l'últim i està ocupat per un cor fet en reformar l'edifici al segle XVIII. Després de 1776, es va edificar un nou altar major i entre el 1801 i el 1804 es bastí el cambril i la volta de maons que canviaren la fisonomia del sostre i es va refer els arcs del claustre adjunt amb pedra d'Alcover.
El Convent de la Mercè, també anomenat Santuari del Miracle, data del 1246, quan el patrocini d'un grup de prohoms montblanquins va permetre la construcció d'una petita esglesiola romànica. Amb la donació que feren els jurats de Montblanc de l'església i el lloc de Santa Maria del Miracle als mercedaris, aquests s'instal·laren a la vila ducal el 1288. Només arribar van començar a fer obres diverses, obres que troben el seu punt culminant quan la Comunitat comença a fer una nova església reedificant-la sobre l'antiga l'any 1340, església que és la que ha arribat fins ara.
El fet de ser un orde poc nombrosa i amb unes rendes bastant escasses era la causa de que l'antiga comunitat mercedària del Miracle formés el Convent de la Mercè en unir-se amb els mercedaris de Santa Maria de La Guàrdia dels Prats. L'orde, dedicada a la predicació, a la beneficiència i a l'atenció dels pobres, va patir diverses exclaustracions, com les del segle XVI, de principis del XIX i l'exclaustració definitiva del 4 d'agost de 1835. Després de la Desamortització, el conjunt arquitectònic passà a mans municipals que el van utilitzar per l'ensenyança i part dels terrenys com a cementiri municipal.
El 1897 es cedí als franciscans, que van reformar tot el conjunt i van tenir una important funció educativa. Les picabaralles amb l'Ajuntament van provocar la seva expulsió el 22 de març de 1936. Durant la República i la primera postguerra continuà sent una escola i caserna fins que el 1953- '54 es permutà la seva titularitat amb l'Arquebisbat per les dues ermites de la vila i l'Antic Hospital de Santa Magdalena. Darrerament, en dos nous edificis, l'actual Col·legi Mare de Déu de la Serra (Col·legi Episcopal de la Mare de Déu de la Mercè) està vinculat a l'Arquebisbat de Tarragona i imparteix l'ensenyament secundari.
Bo.
- PORTA I BALANYÀ, Josep M.: Montblanc, Valls, Edicions Cossetània, 2000, pàgina 71- 72.