És una font monumental de tres canelles amb un abeurador adossat al seu costat esquerre. La font està feta amb carreus de pedra treballats i culmina amb una estructura arquitectònica que ens fa pensar en els frontons clàssics. Al centre del capdamunt d'aquesta mena de frontó hi ha esculpit un gros escut reial de pedra flanquejat per un escut amb les quatre barres catalanes i l'escut de la vila ducal.
Com a prevenció per una possible repetició de l'alta mortalitat causada per unes febres palúdiques a principis del segle XVIII, les autoritats borbòniques van decidir portar l'aigua de la font de la Pasquala fins a quasi la plaça del Mercadal, just davant de les carnisseries públiques, aprofitant el racó d'una casa enderrocada pel mal estat en que l'havia deixat la guerra.
Les obres van ser realitzades entre 1727 i 1730 i dirigides pel mestre d'obres barceloní Antoni Gelambí pel preu de 1.600 lliures. Els plànols de la font van ser del paleta barceloní Josep Martí
La font va ser reformada el 1804, coincidint amb la reforma de la conducció d'aigües.
L'any 1928 es va reduir l'amplada de l'abeurador de grans dimensions que hi havia i actualment manté gairebé la seva fisonomia original.
Bo.
Coneguda pels montblanquins com Font de la Plaça; i antigament com Font de la Pasquala.
- PORTA I BALANYÀ, Josep M.: Montblanc, Valls, Edicions Cossetània, 2000, pàgina 107- 108.
- SERRA CENDRÓS, Gabriel. "La construcció de la Font de la Plaça o Font de la Pasquala (1727-1730)" Aplec de Treballs 31 (Montblanc. 2014), p. 44-58.