Constructivament, es tracta d'una edifici de planta gairebé quadrada, amb planta baixa, primer pis i golfes; i amb una coberta de teula àrab a dues aigües.
La façana principal és a la cara sud-est. Es tracta d'una façana rematada per una cornisa rectilínia simple que arriba al nivell del primer pis, per la qual cosa sobresurt la part frontal de la teulada per sobre de la cornisa.
A la planta baixa, col·locades simètricament, hi ha la porta d'accés principal i quatre portes secundàries. Dues d'aquestes, les laterals, han estat reformades per a ser utilitzades com a finestres.
Sobre aquestes, al nivell del primer pis i col·locats de forma alterna, hi trobem dos grans balcons i tres finestres balconeres.
A la part posterior s'hi ha bastit un espai annex per ampliar les dependències de l'edifici.
Interiorment l'immoble està distribuït a partir d'una gran escala central que arrenca al vestíbul de l'edifici i que permet l'accés a les dependències de la primera planta i a les golfes.
Aquesta escala és encara l'original del moment en que es va bastir l'edifici. Tot i que se n'ha canviat l'enrajolat original per un de modern. De la rajola original de l'escala se'n pot veure una mostra al seu tram superior.
També són interessants com a elements de l'edifici les reixes de ferro forjat de la planta baixa.
L'any 1894 es constituí a Barberà la "Sociedad de Trabajadores Agrícolas" que començà a elaborar vi en comú. Dos anys després, els mateixos socis, guiats pel sentit comú, l'experiència i els consells d'un propietari, Joan Esplugas Montcusí, van bastir la seva seu social, coneguda com "La Casa".
Les obres de construcció de l'edifici, seguint la filosofia que impregnava l'esperit socialista de la Sociedad, van ser executades majoritàriament pels mateixos socis de l'entitat.
La inauguració oficial del nou edifici es va fer coincidir amb la diada del Primer de maig de 1897.
La planta baixa acollia els magatzems de l'entitat cooperativa i una sala polivalent que era emprada per a actes culturals, polítics o recreatius (cinema, teatre...) Mentre que al primer pis hi havia els serveis de l'entitat com la secretaria, la biblioteca, l'escola (dels fills dels socis), una sala cafè i el pis del conserge.
A 'La Casa', com se la coneix popularment al poble, s'hi realitzaven tota mena d'activitats educatives, socials i culturals. A banda de les econòmiques, que li eren pròpies. Especial rellevància tenia la formació en l'àmbit agrícola: tècniques de producció agrària, enologia i vinificació, etc.
l'entitat va tenir un enorme pes socioeconòmic a la vila i va ser un referent per a tota la comarca. Però després de la Guerra Civil el règim franquista la va clausurar. l'espai es va convertir fins a l'arribada de la democràcia en magatzem i granja de gallines.
Va ser recuperat la segona meitat dels anys 1970 per un grups de barbarencs i actualment és propietat de l'ajuntament del poble.
Declarat BCIL pel Consell Comarcal en data 26/09/2011 (genèric no publicat)
BOPT 20/06/208
Bo.
FUGUET, J.; MAYAYO, A. (ed). El primer celler cooperatiu de Catalunya. Barcelona, 1994, pàg. 68-72