Edificació de planta rectangular d'una nau, amb capelles laterals entre contraforts. Les capelles es comuniquen palesant l'influència del model jesuític. Adossades als contraforts hi ha una sèrie de pilastres d'un ordre corinti molt modificat pel gust del barroc popular. Una cornisa circumda el perímetre en la qual recolza la típica volta de canó amb llunetes i la petxina del presbiteri construïdes amb maó de pla i guix. Al primer tram del peu de la nau e situa un cor elevat que es recolza en una volta molt rebaixada, a un costat de la qual es troba el baptisteri i a l'altre el campanar. Aquest és la típica torre formada per superposició de prismes (quadrat i hexagonal) poc esvelta aquí i que conjuga amb el frontispici. La façana està composta de carreus de pedra, no es troba coronada amb corbes sinó triangularment. En el frontispici destaca, encara que tímidament la portalada en una composició marcadament rectangular de dues pilastres i entaulament flanquejades per tímides corbes (reminiscències barroques). A la façana es pot veure una imatge de la Mare de Déu, feta l'any 1975 per l'escultor Vendrell.
L'any 1766 el rector i els regidors demanaren permís a l'Audiència per impulsar un vintè sobre tots els fruits als habitants de Solivella per tal de subvenir a les despeses de construcció d'una nova església en uns terrenys que oferia el senyor jurisdiccional vora el seu castell. Quatre anys més tard s'inicià l'obra no pas en l'indret aconsellat sinó en el mateix on hi havia l'església vella. Desconeixem quan fou compromès el contracte i qui el signà.
L'any 1982 es realitzaren unes obres de restauració que despullaren l'interior de certa ornamentació dels pilars i capitells, deixant l'obra de maçoneria vista.
Les obres que darrerament s'hi han realitzat han estat: any 1999-2000: renovació de les teulades de l'església; any 2001: 1a fase reforma de la capella del santíssim; any 2005: Restauració exterior i de la teulada del campanar; any 2006-2007: Renovació de la instal·lació elèctrica; any 2007-2008: Col·locació dels vitralls a les finestres superiors; any 2008: Neteja interior del campanar, reforma de la plana inferior i instal·lació de les xarxes per evitar l'entrada de coloms; reforma de la capella del baptisteri i col·locació de plafons de ceràmica; any 2009: Projecte de reforma integral de l'interior de l'església, sagristia i 2a fase santíssim.
- Inclòs en l'Inventari del patrimoni de la Generalitat.
- No inclòs en la base de dades de Bienes culturales protegidos del Ministerio de Cultura.
- Declarat BCIL per Consell Comarcal: 28/09/09
La imatge romànica de la Verge (s. XIII) es conserva al Museu Diocesà de Tarragona. El retaule gòtic de la Mare de Déu de Solivella (Mateu Hortoneda), que procedia de la capella del castell, es conserva al Museu Diocesà de Tarragona.
Bo
El soterrani de l'església guarda les despulles de diverses famílies de la vila (Monseny "cal Roig", Civit) o de diversos familiars del senyor del castell, essent un dels darrers Joan Anton de Vilalba i de Llorac, tinent coronel dels Reials Exèrcits (23 de juny de 1807).
-Fuguet, J.: Arquitectura religiosa del segle XVIII a la Conca de Barberà.
-Documentació inèdita.
- E. Capdevila: "Solivella. Visió històrica d'una vila vuitcentenària" a "Gira-Sol" [Solivella], núm. 75 (tardor-hivern 1999), pàg. 23-24