Construcció de planta rectangular d'una nau amb capelles laterals entre contraforts (35 m. de llarg per 11 d'ample la nau i 17 les capelles). Adossades als contrafords pilastres i contrapilastres d'ordre corinti aguanten la volta de canó amb llunetes. Estructura amb volta de canó i ordre clàssic. Les capelles laterals són molt poc fondes i molt baixes. Al peu de la nau, ocupant el primer tram, el cor elevat sobre una volta rebaixada, el campanar i el baptisteri. El frontispici, de pedra picada, amb dos parells de pilastres formant dos pisos que suporten un frontó triangular de tota l'amplada de la nau. Centrant la composició l'esvelta porta de punt rodó és flanquejada per dos parells de columnes estriades i pedestals i frontó corbilini trencat.
El campanar, tot de pedra, adossat a l'angle dret, formant torre vuitavada amb vuit finestrals. Al primer tram de la nau, començant pels peus, hi ha un cor elevat sobre una volta rebaixada. Al costat dret de la porta d'entrada hi ha el campanar i, al costat esquerra hi ha el baptisteri. Al costat esquerra del presbiteri (epístola) s'eixampla l'església per donar cabuda a la sagristia nova i a l'altar del Sagrat Cor.
De la primitiva església romànica, situada davant l'actual, se'n té notícia el 1279-80. Al final del s. XV la parròquia era de col·lació del plebà de Montblanc. L'adscriví, en instituir la plebania de Montblanc el 1299 l'arquebisbe Roderic Tello, per tal de dotar la dignitat montblanquina d'un coixí jurídic i econòmic que li conferís autoritat i prestigi. Lluís Gili, ardiaca de la seu de Tarragona, a instàncies del seu cosí, el mercader blancafortí Llorenç Girona, consultà a Roma la possibilitat que el capellà de Blancafort pogués quedar-se la meitat de la primícia que percebia el plebà. Les gestions degureren fructificar i l'arquebisbe Joan Terès Borrull (1587-1603) decretà que el rctor i el plebà compartíssin la primícia. A mitjan s. XVII els jurats de Blancafort contractaren els serveis de l'escultor de Piera Pere March perquè els fes un retaule per a l'altar major i així mateix fou encarregada la construcció d'una capella de dicada a la Mare de Déu del Roser al mestre d'obres solsoní Vicenç Rossés pel preu de 90 lliures. El 27 de juny de 1684 es fundà el benefici del Rosari, dotat amb una finca als Gorchs. El 1720 es fundà un segon benefici dedicat a Sant Joan Baptista. La contracta per construir el temple fou signada el 3 de juny de 1793. Fou pactada entre la vila i els mestres de cases Pere Joan Abelló d'Almoster i Aleix Thomàs de l'Espluga de Francolí. Per finançar-la fou imposat 1/20 de les collites a tot el poble però una part important fou costejada pel cavaller Josep Anton Minguella. El 1804 el canonge de la catedral de Lleida, Dr. Manuel de Villar, autentificà la reliquia del beat Jeroni Emilià, que es venerava en un reliquiari de fusta daurada juntament amb les de sant Vicenç, santa Rufina i sant Ignasi de Loiola. El 1811 fou cremada per les tropes franceses del general Suchet. L'any 1980 es procedí a la restauració de la teulada gran i del campanar, malmès per un llamp, essent rector mn. Josep M. Serra.
L'any 1984 s'arreglaren algunes capelles i les sagristies i també es pintà i s'arreglà tot l'enllumenat de l'església mercès a subvencions de la Diputació de Tarragona i de la Generalitat.
Inclòs en el Pre-catàleg del patrimoni amb el número E.1.
Al l'església es conserva la làpida sepulcral del cavaller Josep Anton de Minguella. Al Museu Diocesà de Tarragona una Mare de Déu del Roser del tercer quart del s. XIV de Guillem Seguer.
bo
El plebà de Montblanc tenia la jurisdicció directa de la parròquia, cobrava la primícia i nomenava el rector.
Josep M. Prats Batet. Blancafort. Valls: Cossetània Edicions, 1998, pp. 35-47