Església gòtica amb elements romànics i renaixentistes. Portalada romànica formada per una arquivolta de grossa motllura amb àbac i columna a cada costat en la qual foren substituïts els capitells per unes impostes. Aquesta portalada procedeix de l'antiga ermita de Sant Pere dels Bigats. D'una sola nau capçada a llevant per un presbiteri afegit al s. XIX. La nau actual mesura 16 m de llargada per 8 d'amplada i 8 d'alçada. És coberta amb una volta de canó de perfil apuntat. Probablement la capçalera originària era plana. A ambdós costats de l'església primitiva s'han obert capelles laterals: al costat del presbiteri-sant Llorenç (durant molts anys tapiada i ara oberta de nou, que era propietat dels senyors del castell). La portada originària era a tramuntana, on ara hi ha la capella de Santa Bàrbara. A la capella gòtica, construïda l'any 1347-48 que posteriorment passà a ser la sagristia, té un anyell pasqual com element destacat. Al lateral esquerre hi trobem el portal d'en Garcia que donava entrada a l'església en temps del mossèn Garcia i que és d'estil plateresc. En aquest també es pot observar l'escut del mossèn.El 2010 es va reconstruir l'escultura de Sant Pere de la Teulada.
La primera referència data del 1188, quan Gombau d'Oluja i la seva muller Ermengarda, senyors del castell de Vallfogona, donaren a l'església el lloc i al capella una peça de terra tocant a l'església per fer-hi un cementiri i cases. El 1191 s'hi fundà un benefici en determinar Gombau d'Oluja que, un cop hagués mort, els templers establissin a l'església un sacerdot perquè oficiés misses cada dia. La primitiva església romànica fou reformada i ampliada a finals del segle XIII. El 1311 es començà, per iniciativa del capellà Bernat Elies, el cementiri dels preveres, construït sota el porxo que aixoplugava la porta d'accés a l'edifici. L'edifici fou molt reformat al segle XIV. Entre 1366 i 1371 es bastí la capella de Santa Caterina. El 16 de maig de 1617 s'inaugurà la capella lateral dedicada a Santa Bàrbara, feta obrar pel famós rector poeta Vicenç Garcia. Entre el 1760 i 1765 es bastí l'actual torre del campanar amb pedres provinents de la capella de Sant Peer dels Bigats. També al segle XVIII s'afegí l'actual portalada provinent de l'ermita de Sant Pere. A finals del segle XIX s'hi afegí el presbiteri.
La capella del Santíssim conté un Retaule gòtic de Santa Maria (Jordi de Déu) del segle XIV-XV (1385) que era situat originàriament a la capella de la Concepció. La capella de Santa Bàrbara, construïda per Francesc Vicens Garcia l'any 1617, té un retaule de fusta i un frontís de pedra amb quatre columnes salomòniques. A la capella de Sant Llorenç s'hi pot veure l'escut del comanador hospitaler fra Joan de Montsuar (1530). Làpida de l'escolà del Rector de Vallfogona (1614), situada a la capella lateral esquerra.
Ben conservada.
Entre el 1607 i el 1621 fou rector de la parròquia el famós poeta Francesc Vicenç Garcia, conegut com "el rector de Vallfogona", que féu importants reformes a la fàbrica primitiva.
Jaume Torres, Els molins de Riu Corb (1986) / Joan FUGUET. L'arquitectura dels templers a Catalunya. Rafael Dalmau Editors. Barcelona, 1995, pàg. 222-225. Fulletó: Un recorregut pel poble.