Edifici d'una sola nau, de planta rectangular, amb presbiteri poligonal i capelles laterals situades entre els contraforts. La volta de creueria s'estructura en 3 trams. La portada d'accés originària és a la façana nord, atès que el mur sud s'integra en la muralla de la vila. És abotzinada i l'arc superior apuntat. Amb finestrals gòtics. Podem veure dos campanars: un d'estructura quadrangular (8 m x 8 m), amb finestrals gòtics al seu tram final, i una gran terrassa amb barana de pedra (segle XVI-XVII), i un altre campanar octogonal, d'estil gòtic i molt més petit, situat damunt la clau de volta de la nau de l'església. A la façana principal hi ha una imatge de la verge feta de pedra negra d'uns 1,30 metres d'alçada.
La parròquia de Santa Coloma formava part del bisbat de Vic fins a mitjans del s. XX. L'any 1151 apareix com a subjecte a la canònica de Santa Maria de Solsona. A finals del s. XIII la canònica de Solsona rebia encara de l'església de Santa Coloma l'alberga i la quarta part de les primícies del blat, Pere de Queralt va disposar en el seu testament dictat el 1167 que els seus marmessors tinguessin cura de cedir a l'arquebisbe de Tarragona la meitat de les rendes de Santa Coloma a fi que aquest fes la consagració del temple. El s. XIII es documenta una nova reconstrucció del temple. A partir del 1331 es s'inicià la construcció de l'edifici gòtic i que s'acabà el 1587. El 1631 l'artista colomí Esteve Gaixet va fer el retaule del Santíssim, que a partir del 1731 passaria a l'altar major fins el 1796, en què fou traslladat a la capella de l'Hospital. El 1731 un incendi fortuït va cremar el retaule major de l'església (construït encara no feia cent anys per l'escultor Josep Tramulles, 1635-379, 4 retaules secundaris i l'orgue. El 1744 s'encarregà la construcció d'un nou retaule a l'escultor Pere Costa però l'obra no progressà per falta de diners. A mitjans del s. XIX es construí el baldaquí que, primer amb la imatge de Nostra Senyora de l'Assumpció i després amb la de Santa Coloma, subsistí fins al 1936. El 1939 es va enderrocar una portalada barroca que hi havia damunt la portalada gòtica actual i va aparèixer la imatge de la Verge que s'hi pot veure.
Referència cadastral: 5392301CF6959C
Retaule d'alabastre de Sant Llorenç, obra de Jordi Joan (1387). Amb escenes de la vida del Sant i heràldica de la família Ferrer. Imatge de Santa Coloma a la portalada. Capitells gòtics dels finestrals (segle XV-XVI) amb motius vegetals i mitològics.
Bé.
Alguns dels mestres d'obres documentats són: Guillem Comí (1331), Andreu Copons (1348, 1368 i 1369). Al campanar hi van treballar el mestre de Barcelona Josep Ferrer i fou finalitzat pel colomí Magí Pijoan.
Fitxes del Servei del Patrimoni Arquitectònic (1982); E. Liaño. "Las iglesias góticas de Santa Coloma de Queralt" a "Aplec de Treballs 2" (Montblanc, 1980), pàg. 21-38. SEGURA I VALLS, J.: Història de Santa Coloma de Queralt. Santa Coloma de Queralt: Ajuntament de Sta. Coloma de Queralt, 1984 (3a edició). FUGUET, J; PLAZA, C.: Història de la Conca de Barberà. Història de l'art. Valls: Cossetània Edicions i Consell Comarcal de la Conca de Barberà, 2008.