Església de composició arquitectònica barroca. De planta rectangular i absis parcialment poligonal, amb tres cares. l'interior presenta una nau central entre columnas quadrades que formen fins la paret les capelles.
Bastida sobre una anterior romànica de la qual es conserven alguns murs laterals al costat de l'església actual.
Està construïda amb mamposteria menys la façana i el campanar, que són de pedra treballada. Quasi tota la pedra de la façana és conglomerada d'origen sedimentari com les roques de la serra la Llena, i la roca del campanar és més fina, com l'arenisca.
Construïda a finals del segle XVIII sobre una anterior romànica documentada ja el 1180.
Al s. XII pertanyia a la pabordia de la catedral de Tarragona.
Al final del s. XV era el cambrer de la seu qui tenia el dret de col.lació de la parròquia, com a successor del paborde, dignitat catedralícia suprimida el 1410.
L'església actual fou iniciada el 1773 i el campanar acabat el 1783. La nova església de Sant Salvador es va contractar el 28 de desembre de 1774 al mestre de cases de Poboleda Miquel Vilà per 8.538 ll 13 sous i 4 diners i un termini de construcció de 8 anys.
Entre 1827 i 1829 es va daurar el retaule. El novembre de 1897 una pedra va destruir part de l'altar major i l'arranjament va acabar el dia 5 d'agost de 1898.
Durant la Guerra Civil de 1936 es va cremar el retaule de la Transfiguració, Sant Roc o Sant Sebastià.
A finals del 1960 es van fer importants reformes.
A finals del segle XX es va refer la torre i la cúpula del campanar a càrrec dels paletes de Vallclara Josep Vinyals i Bové i el seu fill Josep Vinyals i Balsells.
Bo.
El lloc que ocupa actualment la rectoria havia estat l'anterior cementiri.
"Els Vinyals. Cinc generacions d'un ofici" a Xivida [revista local]. Vallclara, núm. 10 (juliol de 2003), pàg. 1