Església d'una sola nau rectangular en la qual no es marca la part del santuari. La nau era coberta per una volta de canó, lleugerament apuntada, que arrenca directament dels murs. El portal d'entrada de l'església s'obre en el mur nord i en el mur oest es va obrir una finestra, posteriorment. Exteriorment, a l'estructura que li va afegir uns contraforts per contrarestar l'empenta de la volta. La part més destacable de St. Miquel de la Portella era la magnífica portalada de mig punt formada per dues arquivoltes que es recolzaven sobre una imposta resseguides per una motllura exteriorment a manera de guardapols. En una de les arquivoltes hi havia representat el sant titular de l'església, l'àngel Miquel pesant les ànimes amb unes balances i atacant a un dimoni amb una llança. Malauradament, aquesta magnífica portalada fou arrencada i robada l'any 2008 i no en queda res. Sobre seu, hi ha una petita fornícula més recent. A la façana de ponent hi ha les restes d'un campanar de cadireta que està escapçat. Els murs que es conserven són originals però la volta està enderrocada, tot i que encara es pot apreciar l'arrencada. l'interior estava totalment enguixat.
No se sap la data exacta de construcció però podem situar-la dins el segle XIII.
El lloc de la Portella es trobava dins el terme del castell d'Aguiló. Com a topònim es documenta l'any 976, que el comte Borrell i la seva mullera vengueren el castell de Queralt, les afrontacions del qual per la banda de cerç anaven des d'Espanya (territori musulmà) i també pel gual de Tàrrega i prosseguien fins a les torres d'Almenara o bé a la Portella. El nom com a poblat es documenta a partir de 1265, que Guerau d'Aguiló vengué a Bernat de Peramola el seu feu d'Aguiló i els drets que posseïa als llocs de la Portella i d'Almenara.
La primera menció de l'església és entre 1293 i 1302, quan en un manual notarial de testaments de Sta. Coloma de Queralt consten diverses deixes pietoses a l'església de Sant Miquel de la Portella. l'any 1325 va testar Pere Miró, senyor de St. Pere d'Aguiló o de les Roques, i determinà donar 15 sous per les obres de Sant Miquel de la Portella. El mateix personatge, l'any 1348 tornà a testar i deixà 5 sous a la capella. El mateix any, testà el senyor de Santa Coloma de Queralt, Pere V de Queralt, el qual deixà 220 sous a l'església de la Portella. Al llarg de tot el segle XIV es documenten nombroses deixes pietoses.
L'any 2008 va ser objecte d'un important expoli ja que uns desconeguts es van endur la portalada romànica. Consta una denúncia als mossos d'Esquadra.
Referència cadastral: 43141A02100080
Ruïnes.
ESPAÑOL BERTRAN, F.: l'arquitectura religiosa romànica a la Conca de Barberà i Segarra tarragonina. Montblanc: Centre d'Estudis de la Conca de Barberà, 1991. FUGUET, J; PLAZA, C.: Història de la Conca de Barberà. Història de l'art. Valls: Cossetània Edicions i Consell Comarcal de la Conca de Barberà, 2008. SEGURA I VALLS, J.: Història de Santa Coloma de Queralt. Santa Coloma de Queralt: Ajuntament de Sta. Coloma de Queralt, 1984 (3a edició). VVAA.: Catalunya Romànica, vol. XXI. El Tarragonès, el Baix Camp, l'alt Camp, El Priorat, la Conca de Barberà. Barcelona: Enciclopèdia Catalana, 1995.