És una de les esglésies més antigues i més ben conservades de la vila.
El frontispici és l'únic element que s'ha conservat de l'església romànica. La façana té una portalada d'arc de mig punt, de grans dovelles, amb tres arquivoltes i amb una senzilla i austera motllura exterior que recorre tota la volta, sobre la qual hi ha un petit finestral apuntat.
A la dreta de la façana s'aixeca el campanar, de forma quadrada i posterior a la construcció general, amb els respectius forats per a les campanes.
La nau (d'unes mides de 10,1 m. d'amplada, 32,2 de llargada i 10,9 d'alçada) és de saló (una sola nau sense absis) amb capelles, del segle XIV- XV, entre els contraforts i coberta de fusta amb un esplèndid teginat policromat de gran valor artístic del segle XIV, sustentat per cinc arcs diafragmàtics ogivals. Els finestrals són gòtics i són ben presents els escuts que decoren les parets, on s'hi pot veure l'hàbil mà de Guillem Seguer, com els de les famílies Ros i Janer, que hi tenen també una sepultura.
Joan Fuguet Sans i Miquel Mirambell Abancó sostenen que l'església va ser construïda prop del 1250.
Apareix documentada per primer cop el 1288.
S'hi celebraren les Corts Catalanes de 1307 i 1370.
La prosperitat econòmica de la primeria del segle XIV va fer que es substituís l'antiga nau per una altra d'estil gòtic.
L'any 1828, es va rebaixar uns dos metres el campanar quadrat, que abans tenia forma de torre i les campanes col·locades entre els merlets.
Els segles XIV-XV seran el moment en què es construiran les capelles laterals entre els contraforts, que van des del gòtic més senzill al més florit.
L'església serà "modernitzada" en el període barroc, entre els anys 1784- '85 i 1787- '88 es construirà un nou presbiteri i un cambril, es repassarà la teulada, es cobrirà l'enteixinat gòtic amb guix decorat i s'emblanquinaran les parets del temple.
L'agost de 1867, l'església de Sant Miquel esdevé independent de la de Santa Maria.
Les guerres, en general, i la Tercera Guerra Carlina i la Guerra Civil, en concret, malmetran bastant el temple; com a clar exemple tindriem la conversió de l'església en magatzem i la destrucció de part de la imatgeria, com l'antic altar major construït el 1857 i daurat l'any 1929. La restauració integral del temple s'iniciarà el 1947 i anirà a càrrec de la Comisaría de Defensa del Patrimonio Artístico, encara que la restauració ja l'havia començat mossèn Pau Queralt eliminant part de l'obra de guix de les capelles els anys '20.
L'església es va reobrir al culte el 1950, any en què es va col·locar a l'altar major un quadre a l'oli de grans dimensions, obra de Joan Commeleran, amb l'Arcàngel Sant Gabriel i el dimoni representats. Es van fer altres obres al temple els anys 1974 i 1991. Actualment s'està realitzant la neteja i restauració del teginat.
S'hi pot accedir fent la visita guiada que surt de l'Oficina de Turisme.
Bo.
S'hi celebraren les Corts Catalanes els anys 1307 i 1370. A més, durant l'Interregne va acollir les deliberacions del Parlament de Catalunya.
Es conserven els forats on es fixaven els cabirons i els permòdols de fusta d'un antic porxo, sota del qual la tradició explica que s'hi reunien les autoritats municipals del principi.
- PORTA I BALANYÀ, Josep M.: Montblanc, Valls, Edicions Cossetània, 2000, pàgina 75- 77.
- FUGUET, Joan i PLAZA, Carme: Història de la Conca de Barberà. Història de l'art, Valls, Cossetània Edicions, 2008. Pàgina 126- 130.