La capella de Sant Bartomeu s'aixeca enmig de les parets enrunades del castell de Seguer. Per la seva situació dins el recinte es possible pensar que inicialment fou un edifici totalment exempt i que més tard va quedar encerclat per les dependències del castell. La seva planta és rectangular i es troba coberta per una voltà de canó que es construí amb una cintra de canyes. Els senyals de la cintra encara es poden observar en la volta. L'accés a la capella és mitjançant una porta amb arc de mig punt adovellat fet de saldó vermell, similar a la porta de Santa Susanna de Santa Perpètua del Gaià. A la dreta de la porta trobem una petita espitllera. El material emprat per la seva construcció fou la pedra rectangular escodejada i el còdol de riu, elements pobres que feren necessari un arrebossat posterior interior i exterior.
El puig de Seguer fou donat en alou l'any 1077 a Oliver Bernat qui, justament un any abans, havia rebut el puig d'Anguera per repoblar-lo. Segons consta en el document, en el moment de la cessió s'esmenta la presència d'una torre a dalt del puig. Els donadors, Guadall Guillem i Llop Sanç Mager, foren els iniciadors de la colonització de Seguer després de la cessió comtal. Les referències documentals a Seguer són escasses. Entre la data primerenca de la donació abans esmentada i el segle XIV són gairebé inexistents. A mitjans d'aquest segle el castell de Seguer pertanyia a la família Montagut, establerta a diferents castells de la línia del Gaià com a feudataris dels Cervelló. Actualment no queda cap resta de la torre originària; en canvi, es pot determinar l'estructura del castell que la substituí malgrat la ruïna actual i el poc respecte dels actuals propietaris, promotors de la urbanització en construcció als voltants del castell. Enmig de parets enrunades s'aixeca la capella de Sant Bartomeu. Per la seva situació dins el recinte es possible pensar que inicialment fou un edifici totalment exempt i que més tard va quedar encerclat per les dependències del castell. La capella es construiria a finals del segle XI o en els primera anys del segle XII, encara que alguns autors situen la construcció en època baixmedieval, segles XIII-XIV. Possiblement fou bastida com a capella castellera i no arribà a adquirir mai entitat a de parròquia. Depenia aleshores, com ara, de la de Santa Perpètua de Gaià. A mitjan segle XIV, els anys 1342 i 1343, trobem documentats en dos actes diferents, l'ordenació del testament d'Elixendis, que fou muller de Pere Gaucerana, la qual serví com a donada la capella de Sant Bartomeu de Seguer.
-AA.VV (1995): CATALUNYA ROMÀNICA. Vol.XXI. El Tarragonès, El Baix Camp, l'Alt Camp, El Priorat, La Conca de Barberà. Ed. Enciclopèdia Catalana, p.519.
-Miquel, M.; Santesmases, J.; Saumell, D. (1999): Guia dels castells del Gaià. Col. Les Guies de l'IEV, vol.I. Ed. Cossetània, p.93-94
-ESPAÑOL, F. (1991): l'arquitectura religiosa romànica a la Conca de Barberà. Monografies IV. Centre d'Estudis de la Conca de Barberà. Montblanc, pp.315-317.