Castell de Prenafeta - Prenafeta

Restes de l'antic castell de Prenafeta. Ocupava una posició clau que li permetia controlar l'accés a la Conca pel coll de Prenafeta.
Formava part de la xarxa de construccions militars de la serralada de Miramar.
és esmentat ja l'any 980 en una de les donacions que efectua el comte Borrell II als senyors del castell de Cabra. Es troba situat al capdamunt d'un esquerp penyal rocós dominant la plana que s'estén als seus peus i als vessants del Tossal Gros. El seu topònim ve del llatí 'Prena facta', que vol dir penya o roca trencada. El conjunt és format bàsicament per un parell d'edificis que en realitat corresponen a dues construccions fetes en èpoques diverses. D'una banda, en un extrem de la cresta, hi ha un encimbellat petit castell roquer, molt reduït i actualment mig tapat per la vegetació. D'altra banda, a l'altre extrem del crestall, hi ha una casa forta. Entremig hi havia encara alguna que altra dependència, en part excavada durant els darrers anys. La fortificació situada a l'extrem oriental és la més antiga i té una planta gairebé trapezial. A l'extrem oest del tossal hi ha les restes del que va ser una casa forta. Fins que va patir un enfonsament l'estiu de 2006, encara s'observava un pany de paret, amb una alçada d'uns 5 metres per 8 de longitud, construït a base de carreus de mides diverses, alguns de molt poc treballats, més o menys arrenglerats en filades i units amb morter, on hi havia dues espitlleres. En principi es pot pensar que en un primer moment, cap al segle XII, es va construir el castell de l'extrem est ocupant el que hom anomena un niu d'àligues que dominava el pla de la Conca, el camí de Figuerola i el poble que es degué bastir al seu dessota, prop d'aquesta via. En un moment més tardà, al segle XIII o ja al segle XIV, es degué edificar la casa forta com habitatge més còmode per als senyors d'aquest lloc.