No en queda cap resta.
Els origens del castell daten del 1067 (documents suspectes). El 1067 el comte Ramon Berenguer II donà al comte Ermengol IV d'Urgell l'indre "d'Apiera" junt amb Barberà i altres llocs, perquè els colonitzés. El 1068 el comte Ermengol va cedir el castell a Arnau Pere de Ponts. D'aquest, la dominicatura passà a un tal Vidià, el qual en el seu testament, el deixà al seu fill Pere de Puigverd.
Un segle més tard, en un judici celebrat a Lleida, l'any 1157, el comte Ramon Berenguer IV i Pere de Puigverd pledejaven sobre la possessió dels castells de Pira i Prenafeta. Pere de Puigverd alegava que el seu avui, Arnau Pere de Ponts, havia adquirit aquestes fortaleses del comte Ermengol. La família Puigverd senyorà el lloc fins a la darreria del segle XII. Aquest domini, però, era comptartit amb altres vassalls. El 1168 en el testament sagramental de Guillem de Montagut, aquest deixava al seu fill Guerau els drets que tenia sobre Pira pel seu senyor Pere de Puigverd. El 1176 Arnau de Ponts i el seu fill Pere de Bellvís , vassalls de Pere de Puigverd (fill del que havia participat en el litigi), donaren al monestir de Poblet la dècima de la dominicatura que posseïen a Pira. El 1183 el rei Alfons I confirmava a Poblet l'honor de Pira. Els templers, que s'havien intriduït a Pira el 1186, aconseguiren el domini total del lloc el 1248 per compra a uns tal Guillem de Montclús i els seus fills Guillemó i Elvira.
El 1317 passà als hospitalers, que n'adquiriren la total jurisdicció el 1380.