El nucli antic comprèn bàsicament el nucli de població de l'interior del recinte emmurallat. D'aquestes recinte en resten actualment diversos portals. Hi ha dues places porxades i també el carrer Major. Com a elements remarcables destaquen l'església arxiprestal de Santa Maria (segle XIV-XVII), d'estil gòtic; i el castell dels comtes de Queralt. També són remarcables tant per la seva qualitat artística com per la seva gran quantitat els balcons de ferro forjat dels segles XVIII-XIX que són presents en un gran nombre de cases pairals de la vila.
La vila es documenta per primer cop al segle X. Segons sembla el seu origen es deu a l'església de Santa Coloma, que es trobava dins el terme del castell de Queralt (Anoia), prop de la qual es va bastir un petit castell dit la Carlania (actual portal de Santa Coloma). El territori fou conquerit per Guifré el Pilós. L'any 976 el comte de Barcelona Borrell II va crear la baronia de Queralt. L'any 984 una part de la baronia va passar a la família Cervelló. El 1341 es documenten les muralles, que són ampliades el 1389 i el 1450 a causa del creixement demogràfic. Inicialment, a més de la Vila Vella i la Vila Nova, hom distingia el barri de Montpaó. Fins al 1492 hi hagué un important call jueu, amb sinagoga, banys i hospital. Al segle XVIII la població va començar a expandir-se fora de les muralles. Durant el segle XIX la població va partir els efectes de les nombroses guerres de l'època.
La major part dels elements estan ben conservats.
SEGURA I VALLS, J.: Història de Santa Coloma. Sta. Coloma de Queralt: Ajuntament de Sta. Coloma, 1984 (3a edició).