Se sap per la documentació que va existir una sinagoga jueva al C/ Major però no se sap on concretament. Actualment no en queda absolutament res i tampoc tenim cap descripció en la documentació conservada que en ajudi a fer-nos-en una idea de com era.
La comunitat jueva de Santa Coloma era molt potent i tenia institucions pròpies. No sabem el nombre de sinagogues que va tenir la vila però a mitjans del segle XIV on hi havia més densitat de població era al C/ dels jueus (actual C/ de les Quarteres) i al C/ Major. Al 1327 els jueus van rebre privilegis de Francesca de Queralt i és probable que hi hagués una sinagoga dintre del call, al C/ dels jueus.
Segura recull un document de 1409 on es diu que al C/ Major hi havia un gran pati o corral de Vicenç Çavit que es va dividir en tres parts, una de les quals fou comprada per l'aljama dels jueus colomins. Allí s'hi va construir la sinagoga o 'Scola de jueus'.
La sinagoga era un punt de trobada religiós però també un punt de reunió pels jueus on es duien a terme discussions, estudi regular, lectura, explicació del Torà, etc. La de Santa Coloma tenia una sala per a l'estudi, documentada al 1362. Devia sera bastant completa perquè va rebre moltes deixes o llegats testamentaris.
Hi ha documentades moltes almoines i confraries com la Confraria dels Sembraholim, la Confraria dels Enterradors o Cabbarim, la Confraria dels Çabbaterim, etc.
Després de l'expulsió dels jueus al 1492 probablement es va destinar l'edifici a altres funcions.
Desapareguda.
CARRERAS TARRAGÓ, J. M.: Santa Coloma de Queralt. Guia monumental i històrica. Santa Coloma de Queralt: Ajuntament de Santa Coloma i Associació Cultural Baixa Segarra, 1997.
SECALL GÜELL, G.: La comunitat hebrea de Santa Coloma de Queralt. Tarragona: Institut d'Estudis Tarraconenses Ramon Berenguer IV, Diputació de Tarragona, 1986.
SEGURA I VALLS, J.: Història de Santa Coloma de Queralt. Santa Coloma de Queralt: Ajuntament de Santa Coloma de Queralt, 1984 (3a edició).