L'antiga església forma part del recinte conventual de Sant Francesc, que constava de claustre, sala capitular, refectori i un dormitori, que foren enderrocats el segle XIX.
L'església té una sola nau, de 18 metres d'alçada, 11,7 d'amplada i 43 metres de llargada. Esta coberta, com totes les esglésies dels framenors, de dues formes. La part dels fidels, amb sis arcs diafragmàtics que suporten un embigat de fusta i el corresponent enteixinat. I la part de la capçalera, on es celebren les funcions religioses, amb coberta de pedra. L'absis és pentagonal i cobert, tal com s'ha assenyalat, amb volta de creueria que conflueix en una clau central ornamentada amb l'Agnus Dei.
A mà dreta (Epístola), queden quatre capelles; i a l'esquerra (Evangeli), tres. Una d'aquestes tres és la capella del Sagrament, bastida al segle XVIII aprofitant l'antiga capella de dedicada a Sant Antoni. Hi destaca la seva cúpula.
La façana del temple és de gran austeritat, com tot el conjunt, amb la porta d'entrada, de mig punt en un cos sobresortit, i un gran finestral ogival tripartit.
El campanar, quadrat, mesura 2,8 metres de costat.
Església de l'antic convent de Sant Francesc. Segons alguns autors, l'actual edifici substitueix una anterior església romànica, documentada ja a mitjan segle XIII.
El 1238 es domenten ja donacions testamentàries per a les obres de construcció de l'església. Mentre que els 1253 es documenta el convent. Feliu de la Penya assenya que l'església es comença a bastir el 1286-87, tesi seguida per altres historiadors de l'art com Joan Fuguet.
El 1330 es diu que hi havia un altar dedicat a Sant Macià. El 1387 l'infant Martí, futur rei Martí l'Humà, posa sota protecció reial.
El 1414, del 17 d'agost al 3 de setembre s'hi van celebrar Corts Catalanes.
Durant el segle XVII es va construir la capella annexa, d'estil barroc.
El 1747-48 l'escultor Joan Novelles, de Santa Coloma de Queralt, va construir el retaule major del temple. També en aquesta època es va construir la capella del Sagrament.
Durant la Guerra del Francès fou saquejat (1809 i 1811). El 1822 el convent fou saquejat i cremat diversos cops. Fou desamortitzar el 1835. El 1847 va passar a mans de l'Ajuntament, que el destinà a presó i escola. Més tard a estació telegràfica i altres usos compartits. Durant aquest segle va passar a mans privades, que el destinaren a usos industrials.
Durant el segle XX tingué diversos usos fins que el 1981 fou adquirit per la Generalitat. Fou restaurat el 1987.
Bo.
Sant Francesc d'Assis va ser a Montblanc els anys 1211 i 1214. Segons alguns estudiosos, el rei Jaume II va enviar els seus fills a estudiar al monestir.
-Badia Batalla, Francesc. Guia de Montblanc. 1992. Pàg. 37-41
-Conejo da Pena, Antoni. Convents de Montblanc a Història de la Conca de Barberà I. 2008. Pàg. 152-157.
-Porta Balanyà, Josep M. Montblanc. 2000. Pàg. 68-70