No queda res de l'església. Actualment és l'emplaçament de la cansaladeria "Cal Mensa". l'any 1922 l'edifici fou adquirit per la Societat Cooperativa Obrera (Centre Republicà) però la façana fou traslladada al pati del castell.
El 1327 es va fundar l'hospital i benefici o confraria de la Santa Creu. El 1331 un tal Castellolí fundà el benefici de Santa Magdalena coneguda des d'aquell moment com a església i hospital de Santa Magdalena. La vídua de Pere V de Queralt, Francesca i el carlà de la vila, Guillem de Santa Coloma, van autoritzar a la vila per adquirir censals per tal que es fes. Segura explica que la confraria sostindria l'hospital amb les quotes dels confrares i amb els donatius o llegats que li fessin per aquest motiu. El beneficiat tindria cura d'assistir els malalts.
L'any 1922 l'Ajuntament va subhastar l'edifici, el qual fou adquirit per la Societat Cooperativa Obrera (Centre Republicà), de marcat caire anticlerical. En veure-ho, Josepa de Requesens, propietària del castell, va sol·licitar a l'Ajuntament que li permetés traslladar-hi la façana gòtica que havia de ser enderrocada. L'any 1923 la façana fou cedida a la propietària del castell i les pedres van ser numerades i bastides novament en el seu emplaçament actual, al pati del castell. La inauguració va ser el 19 de març de 1925.
Referència cadastral de Cal Mensa: 5293329CF6959C
No queda res.
CARRERAS TARRAGÓ, J. M.: Santa Coloma de Queralt. Guia monumental i històrica. Santa Coloma de Queralt: Ajuntament de Sta. Coloma de Queralt i Associació Cultural Baixa Segarra, 1997.
SEGURA I VALLS, J.: Història de Santa Coloma de Queralt. Sta. Coloma de Queralt: Ajuntament de Sta. Coloma de Queralt, 1984 (3a edició).