Antiga Carlania - Santa Coloma de Queralt

La carlania era un petit castell o casal fortificat que formava part de la muralla on habitava el carlà de la vila. Els carlans, com a 'delegats' dels barons de Queralt, eren els senyors immediats dels habitants de Sta. Coloma, i, per tant, tenien l'obligació de defensar a la població. A canvi, tenien dret a percebre la meitat dels delmes sobre el blat, ordi, vi, safrà a més d'altres que els corresponien per delegació del senyor com l'administració de justícia en causes menors, cobrament d'impostos...
A mitjans del segle XIII ja estava establerta i el primer carlà documentat fou Guillem de Santa Coloma, que habitava i posseïa el castell (entenem la carlania) en virtut del testament del seu germà Pere II de Queralt. Sembla que originàriament els carlans van estar emparentats amb els Queralt però prengueren el cognom 'Santa Coloma' en lloc de 'Queralt'. En instal·lar-se els barons de Queralt a la vila devien produir-se conflictes d'autoritat; el carlà es convertí en una mena de 'batlle' del senyor i li havia de jurar fidelitat com a súbdit i feudatari seu. A finals del segle XIV (1388) els carlans de Sta. Coloma s'emparentaren amb la família Requesens amb el matrimoni de Constança de Santa Coloma i Lluís de Requesens, que més tard fou governador general de Catalunya. Cent anys més tard al carlania es trobava directament en mans dels Queralt, encara que no dels barons, sinó de familiars seus a qui l'atorgaven com a benefici. Aquests podien subarrendar-la i hi ha constància que el 1496 va exercir les funcions de carlà en aquestes condicions un capellà de la vila.
A partir del segle XVI els documents ja no parlem més de la carlania. Probablement la major presència dels barons de Queralt a Sta. Coloma feia innecessària l'existència del títol i les funcions del carlà. D'altra banda, fortificat el castell i emmurallada la vila, es feia innecessària l'existència de dos nuclis de defensa; per tant, l'antiga fortalesa va ser reincorporada a la senyoria dels Queralt.