En queda en peu un fragment del mur de tramuntana en el qual hi ha un portal que no és el propi de l'església. Aquesta sembla que devia tenir uns 10 m de llargada per 5 d'amplada amb absis rodó.
Antic priorat benedictí documentat ja el 915. Santa Cecília de Montserrat n'ostentà la senyoria fins al segle XIII, encara que se'n sap poca cosa. Tal vegada podria tractar-se d'aquesta església, i no de la de Sant Pere d'Ambigats, la que el 1191 va rebre una donació de Gombau d'Oluja i la seva esposa Ermengarda. El 1346 s'hi feren obres de restauració degut al seu mal estat per part del rector de Vallfogona. El 1547 es firmà una concòrdia entre el rector, el comanador i els administradors de la capella. El 1588 a l'església parroquial es va beneir una campana destinada a la capella de Sant Pere. Va tenir culte fins el 1723 quan degut al seu mal estat, fou clausurada. El dia 9 de juny la va visitar el bisbe de Vic, Ramon de Marimon, i la va fer tancar. La imatge de pedra i l'altaret de fusta van ser traslladats a l'església parroquial. Les seves pedres van ser emprades en la construcció d'immobles a la vila.
Desaparegut totalment. L'espai ocupat per aquest convent va ser totalment explanat per dedicar-lo a conreu. Avui només es pot veure un munt de pedres al costat del camí.
Mn. Corbella l'anomena Sant Pere dels Bigarts. Com a mínim des del segle XVII els habitants de l'indret hi anaven en processó el dia 1 de maig.
Mn. Ramon Corbella. Lo nostre poble. Aplech de noticies fahents per a l'història de Vallfogona. Vic. 1898. Pàg. 213-217.
Corbella Llobet, Domènec. L'escultura sublimada. Sant Pere dels Bigats de Vallfogona de Riucorb. Barcelona: Publicacions i edicions de la Universitat de Barcelona, 2010, pàg. 17-29