Estructuralment, el conjunt de les “Monges Velles” està format per dos edificis: l’habitatge i residència de la comunitat monàstica i un segon dedicat inicialment com a escola de nens i nenes i espai cultural.
a) El convent
L’antic habitatge residència de la comunitat religiosa és una construcció de planta baixa i primer pis, amb coberta de teula aràbiga amb dues vessants. Sobre l’escala d’accés al primer pis hi trobem una torre sobrealçada.
Per la seva tipologia constructiva, pot tractar-se d’una construcció bastida a finals del segle XVIII o començaments del segle XIX.
b) L’escola d’infants i el Foment Parroquial de Cultura
El segon edifici, també de planta baixa i primer pis, té forma de L. També està cobert per una teulada de teula aràbiga amb una única vessant amb pendent cap a l’interior de l’immoble.
L’edifici està bastit amb totxanes i morter de ciment. Els trespols interiors estan fets amb bigues de ferro i volta catalana.
Els orígens del convent cal buscar-lo en la casa i els terrenys que la família Gil Moreno tenia al carrer Major de Vimbodí, a tocar del portal de Lleida.
A finals del segle XIX i començaments del segle XX els elements catòlics de Vimbodí mostraven el seu interès per aconseguir una escola regentada per una comunitat religiosa. Aquesta idea va comptar amb el recolzament de Pedro Gil, el major terratinent de la població i un dels grans propietaris de la comarca.
El juliol de 1902 les obres devien estar acabades o molt avançades perquè la premsa de l’època informa que quatre religioses de les Germanes Terciàries del Carme de Tarragona anaven a establir-se al nou convent de Vimbodí1. La nova comunitat monàstica tenia per missió, segons assenyala la notícia, l’ensenyança dels infants i l’assistència religiosa a les persones malaltes.
A partir d’aquell moment i durant generacions l’edifici va tenir funcions d’escola, primer per a noies i més endavant com a centre mix sota l’administració de les Germanes Carmelites Missioneres Teresianes. Fins que l’any 1980 les monges van deixar el poble.
L’any 1928 es va crear a Vimbodí el Foment Parroquial de Cultura. Una entitat recreativa, cultural i esportiva per a la qual es va bastir l’edifici que actualment està ocupat pel cinema El Foment. L’any 1959 aquesta entitat va traslladar les seva a una part de l’edifici de l’escola del Sagrat Cor.
El 1936 la comunitat carmelita va ser obligada a abandonar el convent i aquest, juntament amb l’escola, van ser incautats pel Comitè Revolucionari. El 2 de setembre de 1936 el convent va acollir l’acte de creació de la Col·lectivitat de Vimbodí.
Amb l’entrada de les tropes nacionals, el gener de 1939, l’antic convent (llavors seu de la Col·lectivitat) es va convertir en hospital de sang i camp de concentració. Durant uns 10 dies hi moriren una quarantena de soldats ferits que hi portaren.
La Comunitat religiosa va retornar després de la guerra i seguiria al poble fins al 1980.
L'any 2023 els propietaris van donar l'edifici a l'Ajuntament i la part d'aquest ocupada pel Foment Parroquial a la Parròquia de Vimbodí i Poblet.