Aquest castell devia estar format bàsicament per una torre i un clos annex, potser edificat. Torre de forma quadrada formada per un rectangle de 5,5 m. d'amplada i 7,4 de llargada, amb un gruix de paret d'1,5 m. Dels 22 m que hom suposa que devia tenir d'alçada només en resten 16. Té planta baixa i 3 pisos als quals s'accedeix per una escala bastida a la paret nord-oest de l'edifici.
El lloc de Glorieta és esmentat per primer cop en un document datat entre els anys 1079 i 1080 pel qual el comte Ramon Berenguer II feu donació a Bernat Amat de la quadra de Poal, al terme del castell de Forès. El 1163 la quadra de Glorieta fou donada per Ramon de Cervera, el qual la tenia en feu pels comtes de Barcelona, i la seva família a Carbonell de Vilagrassa i la seva muller, tot i que els donadors es reserven una part dels drets en favor de Bertran de Montpaó, aquesta donació comportava l'obligació de construir una fortalesa. El 1197 Carbonell de Vilagrassa i la seva esposa feren donació del castell a Bernat de Montpaó, germà de la donadora. Això originà un litigi amb Guillem de Guardiolada, senyor eminent del castell, però la sentència d'aquest plet, dictada el 1205, confirmà el gaudi de la castlania a Bernat de Montpaó. El 1247 posseïa la fortalesa Berenguera de Montpaó, filla d'Elisenda i del difunt Bernat de Montpaó, la qual, amb el consentiment de la marei dels seus oncles Bremon de Montpaó, Gombau d'Oluja i Agnès de Guimerà, va contraure matrimoni amb Ramon, ciutadà de Lleida, al qual va cedir en concepte d'esponsalici el castell amb tots els seus drets. Succeí per herència en la senyoria del castell la filla de Ramon, dita Sibil·la, que es vasà amb Guillem Moliner, pares de Bremon Moliner. Guillem de Guardiolada, fill de Ramon de Cervera i senyor eminent de la fortalesa, pel seu testament de 1234, llegà a la seva filla Mateua l'esmentat castell i morta aquesta passà a la seva germana Gueraua i a llur mare Marquesa, les quals es feren religioses del convent d'Alguaire, i feren donació dels drets a l'orde de l'Hospital. El 1310 els hospitalers compraren els drets que sobre la fortalesa tenia el seu feudatari Bremon Moliner. El 1380 el gran prior Guillem de Guimerà comprà a l'infant Joan la jurisdicció i inclogueren l'indret en la comanda de l'Espluga.