Restes de la torre de defensa o guaita de planta circular. Obrada amb carreus petits (30x15 cm) desbastats a cops de maceta i obrats amb morter de calç i arena. És el típic aparell del primer romànic (s.XI. inicis s.XII). Tenia un diàmetre intern de 270 cms i el gruis de les pareds era de 190 cms. Només s'ha conservat la part septentrional, amb una alçada de poc més de 2 m.; no resta res de tot el costat meridional d'aquest edifici. Tenia una fonamentació que veiem que sobresurt a la part inferior del mur, uns 60 cms. Cal pensar que la porta devia ésser situada al primer pis, almenys a uns 4 o 5 m. d'alçada. Això fa pensar que era un edifici força alt.
La torre i l'ermita formaven el recinte de Sant Pere d'Ambigats, situat al "camí dels frares" que anava de Santes Creus a la Guàrdia dels Prats. El comte Sunyer, l'any 945, féu donació de Sant Pere d'Ambigats a Santa Cecília de Montserrat, que fundà allí un priorat documentat al segle XIV. Després passà a dependre del municipi de Barberà de la Conca.
BCIN 510-MH
BIC: RI-51-0006584
IPA 589
Decret 22/04/1949
Finca cadastral: 43021A02600037
Polígon 26 Parcel·la 37
Regular
Apareix en molts espais amb el nom "Ambigats".
Plaza,Carme. pàg. 225
Jordi Bolòs i Masclans, "Torre d'Ambigats", dins "Barberà de la Conca", a Catalunya Romànica, XXI, Enciclopèdia Catalana, Barcelona, 1995, p. 468-469.