Construcció cilíndrica feta de pedra unida amb argamassa datada entre 1707 i 1710. Està coberta amb una falsa cúpula amb una trapa de 0,65 x 0,60 m al mig. Fa uns 8m de profunditat i uns 5,5m de diàmetre i l'obertura lateral mesura 1,20 x 0,60 m. La restauració de la porta és de l'any 1979.
L'obertura permetia omplir el pou amb gel o neu durant l'hivern per tal de poder-ne disposar a l'estiu i se sap que al de Santa Coloma s'utilitzava boll per eparar les capes de neu atapeïda.
A Santa Coloma de Queralt es documenten dos pous més a prop del Santuari de Santa Maria de Bell-lloc, un a Aguiló i tres a Montargull.
El comte de Santa Coloma era senyor de tots els pous i podia arrendar-lo al millor postor. L'arrendatari tenia l'obligació d'omplir el pou de gel i tenir la vila sempre proveïda. L'arrendatari podia rearrendar sempre i quant no es vengués el glaç a més de 2 diners la lliura segons un document de 1707-1710.
L'Ajuntament cobrava l'arrendament de dit pou de gel, tot i que el pou no fos seu. Més endavant, la Universitat comprà la meitat dels censos que cobrava el comte per 30 lliures i anava en dit preu la meitat dels drets del Pou de Gel.
Tot i això, l'únic senyor del Pou de Gel de Santa Coloma era el comte de Santa Coloma de Queralt, el qual sempre buscava la manera més còmode de cobrar.
Netejat i restaurat l'any 1979.
AMIGÓ ANGLÈS, R.: El tràfic amb el fred al Camp de Tarragona (s. XVI-XIX). Barcelona: Publicacions de l'Abadia de Montserrat, 2002, pàg. 63.
PALAU RAFECAS, S.: Recuperació del pou de gel. Memòria. Sta. Coloma de Queralt: Ajuntament de Santa Coloma de Queralt, 1979.
SEGURA I VALLS, J.: Història de Santa Coloma de Queralt. Santa coloma de Queralt: Ajuntament de Santa Coloma de Queralt, 1984 (3a edició)